31 oct 2018
L’Ajuntament de Begur, a través de l’àrea de Cultura, acaba de treure un nou número, el 132, de la revista municipal d’informació i cultura “Es Pedrís Llarg”. El nou número, que ja és el sisè amb el nou format, el quart de la seva llarga història, fa un repàs del que ha passat els darrers mesos i del que vindrà. La foto de portada està dedica a l’arribada de l’indià a Begur, dins de la Fira d’Indians, que enguany ha estat dedicada a la dona indiana. A més, hi ha un destacat del Festival de Música de Begur; de Begur per la democràcia; de la congelació dels impostos municipals del 2019, amb alguna rebaixa, i de les entrevistes als presidents de les dues entitats de teatre del poble, Jaume Congost, del grup Es Quinze, i Enric Caner, del grup Mutis.
Com en els anteriors números, a part de reflectir el que ha passat els darrers mesos, hi ha l’apartat de les col·laboracions, amb articles de Ponç Feliu, Núria Tortras, Marià Frigola, Joan Pi i Ventós i Pere Rodríguez. Sense oblidar, com va acordar en aquest mandat el nou govern, l’espai dedicat a les quatre formacions que formen part del consistori begurenc.
El primer número d’“Es Pedrís Llarg”, en format de full A4, era tot en blanc i negre. Després de 67 números, es va decidir apostar per una presentació més de revista, amb paper brillant i color a la portada i contraportada, i un format d’alçada inferior a l’A4. Vint números més tard, però, es va decidir novament canviar la seva presentació, passant al format A3, fins al nou format, que ja porta amb aquest cinc números.
La revista va sorgir amb la finalitat de dotar el municipi amb un mitjà de comunicació que doni compte de tot el que passa al municipi. Així, al llarg d’aquests anys ha anat informant puntualment de tot el que ha passat al municipi empordanès. Abans de la revista municipal, havia existit la revista parroquial “Tu y yo”, entre els anys 1961 i 1963. En aquesta revista ja hi tenia una columna Josep Carreras, que es deia Es Pedrís Llarg. I ho va voler mantenir a la municipal, però el nom va agradar tant que es va decidir posar-lo a la mateixa revista. Altres possibles noms que es van plantejar van ser “l’Agutzil”, “Can Sabater” i “Notes Begurenques”.
