La begurenca Maria Isabel Pi Ferrer, “la senyoreta Isabel”, celebra 100 anys

11 mai 2019

La begurenca Maria Isabel Pi Ferrer, més coneguda al municipi com “la senyoreta Isabel”, ja que durant molts anys va ser mestra al municipi, ha celebrat aquesta setmana, el dia 7, cent anys. Per commemorar l’efemèride, la família li ha organitzat una missa d’honor avui al matí a la parròquia de Sant Pere de Begur, que ha aplegat veïns del municipi, molts d’ells exalumnes seus. Al final de la missa, els seus nebots i renebots, ja que ella no es va casar, li van dedicar diversos escrits de solidaritat, respecte i estimació. “Ets el pilar de la família Pi”, “Ens has deixat una gran petjada als nostres cors”, “Ens dones una lliçó de vida”, “Gràcies per la paciència i no deixar-nos sols” o “Ets l’esperit de la família”, són algunes de les frases pronunciades pels familiars. Al final, Isabel Pi s’ha fet una foto de família a l’escalinata de l’església. Uns moments abans, l’alcalde i la regidora de Serveis Socials, Joan Loureiro i Encarna García, li han entregat un ram de flors i un obsequi en nom de l’Ajuntament.

Maria Isabel era la tercera  de quatre germans, que es deien Joan, Lluïsa i Pere, tots tres difunts.  Els seus pares, Pere i Lluïsa, varen complir el seu somni i la van portar a Girona a estudiar Magisteri. Així, junt amb la seva germana Lluïsa i les seves companyes, passaven la setmana a Girona. Un cop acabada la carrera, el seu primer destí va ser un poblet de muntanya, però com que s’enyorava molt, la seva família va remoure cel i terra perquè pogués tornar a casa. D’aquesta manera, gràcies a l’alcalde de Begur de l’època, Josep Gual, va aconseguir que la seva plaça fos a Begur.

Durant molts anys va exercir la seva professió a l’escola pública Dr Arruga de Begur, on tothom la coneixia, i encara ho fan, com “la senyoreta Isabel”. “No hi ha infant al poble que no la recordi com a mestra propera i afectuosa, amb una paciència immensa”, s’esmenta des de la família. Va passar mitja vida al costat de la seva germana Lluïsa, a la qual va cuidar sempre amb total i absoluta dedicació. “Cent anys de presencia silenciosa de recolzament en les trobades familiars, de records de sobretaules, de Nadal i de molts moments compartits”, es recorda des del nucli familiar, que sempre l’anomenen “la tia Bel”.

 


Imprimir
Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone