Més sorra de sa Riera de Begur per a la platja de Sant Feliu de Guíxols

31 gen 2019

L’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols torna a emportar-se més sorra de la platja de Sa Riera de Begur, que és l’única de la Costa Brava que no para de créixer, per poder restaurar la zona de bany del racó de Garbí de la seva platja, dins del projecte de reurbanització del passeig  Rius i Calvet. El nou transvasament de sorra, que es fa amb la corresponent autorització del Servei de Costes de la Generalitat, es concreta en 1.734 metres cúbics de sorra. Tota l’actuació d’extracció, transport i abocament va a càrrec de l’Ajuntament guixolenc.

La darrera vegada que es va agafar sorra de Sa Riera per Sant Feliu va ser fa dos anys, emportant-se uns 2.000 metres cúbics de sorra. El primer cop va tenir lloc l’any 2013 i s’hi van traslladar 1.800 metres cúbics. I l’any 2016, uns 700 metres cúbics més. A més, el 2016 també es van agafar uns 1.500 metres cúbics de sorra per abocar-la a les platges de Llafranc i Tamariu, al municipi veí de Palafrugell. A més, com cada any, s’aporten uns quants camions de sorra a la cala begurenca de can Malaret. Cal recordar que la platja de Sa Riera no para de créixer anualment amb uns 3.000 metres cúbics de sorra  i que en els darrers 50 anys, la seva superfície s’ha doblat.

L’Estat espanyol s’havia plantejat diverses vegades extreure sorra de Sa Riera. Així, el 2004 va proposar dragar-ne fins a 86.000 metres cúbics i transportar-la a bord d’un vaixell a la platja torroellenca de Griells. Però el seu cost, 1,5 milions d’euros, i el debat de si calia un estudi de l’impacte ambiental, va fer que no s’executés. I dos anys més tard, el 2006, Costes va començar a redactar un projecte per acabar amb el creixement de la platja. Es plantejava treure la sorra per mar, encara que no se sabia la quantitat, si bé es parlava d’uns 30.000 metres cúbics, ni l’abocament, encara que es comentava a Sa Tuna o can Malaret, a Fornells, dins el terme de Begur. En aquella època, l’alcalde, Carles Arnau, defensava que calia extreure un mínim de 200.000 metres cúbics.

Problema històric

La problemàtica del creixement de la platja de Sa Riera és vella. Només cal mirar fotos dels anys 50 del segle passat per veure que la platja eren dues cales, Sa Riera i del Rei, separades per un grup de roques. Avui dia aquest rocam es troba a més de 50 metres de l’aigua. El seu creixement va ser motiu d’un estudi de la Universitat de Girona que va fer Anna Crous el 2003. Segons l’estudi, des de l’any 1957, la cala de sa Riera ha anat creixent  i ha passat de tenir 0,98 hectàrea a 1,73. Però, sobretot, va augmentar a partir de 1979. La platja de sa Riera està encarada al nord, amb la qual cosa els corrents marins i els temporals no s’emporten la sorra. I, en canvi, recull la de la llarga platja que té costa amunt, la de Pals, fins arribar a l’Estartit, a part dels dipòsits que porta el riu Ter, que desemboca en aquest indret.


Imprimir
Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterShare on Google+Email this to someone