03 des 2021
La instal·lació d’aquest plafó estava prevista en el marc dels actes de commemoració del Mil·lenari del Castell de Begur.
L’Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Begur ha dut a terme una nova actuació a l’entorn del Castell de Begur amb l’objectiu de preservar, dignificar i seguir donant a conèixer entre els veïns i veïnes i visitants la història del principal símbol del municipi.
Es tracta de la instal·lació d’un tòtem a la pujada del monument on s’hi desgrana amb profunditat i exhaustivitat la història i l’evolució d’aquest emblema local. El text del tòtem ha estat obra de l’historiador Albert Reixach, encarregat de la recerca i de l’elaboració de l’escrit, i a qui el consistori posa en valor la seva tasca i implicació.
Cal recordar, a més, que aquesta actuació era un dels actes prevists en el marc de la commemoració del Mil·lenari del Castell de Begur, que va quedar suspès l’any 2020 a causa de l’esclat de la pandèmia de Covid-19.
El Castell de Begur, una història mil·lenària que es remunta a l’any 1019
El Castell de Begur és un dels grans miradors de la Costa Brava amb una espectacular vista panoràmica del territori. El primer document que se’n té data de l’any 1019. El primer senyor feudal que es coneix va ser Arnust de Begur. La fortificació va passar per diverses mans, entre els quals la comtessa Ermessenda i els comtes de Barcelona. L’any 1309, el rei Jaume II va donar el poble de Begur a Bernat de Cruïlles amb el títol de baró de Begur. La baronia incloïa Esclanyà amb el seu Castell i Regencós. En el segle XV, Begur va aconseguir la redempció feudal amb la designació de carrer de Barcelona. Aquest mateix segle es va haver de reconstruir el Castell, molt malmès per les tropes franceses.
L’any 1604, es van vendre els seus drets al municipi de Begur. Al llarg de la seva existència, l’edifici militar ha patit diverses destruccions, essent la darrera amb la Guerra del Francès, l’any 1810. Des d’aleshores, les úniques intervencions que ha sofert han estat l’obertura del camí de vianants de Sant Ramon al Castell l’any 1908, a càrrec de Salvador Raurich; la construcció dels merlets esglaonats que delimiten el cim del turó l’any 1956, i la instal·lació de l’enllumenat l’any 1964, obra impulsada un any abans per la bailaora Carmen Amaya.
Llegeix el text íntegre que apareix al tòtem
El castell de Begur: un botó mil·lenari de la roda de l’Empordà (1019-2019)
L’esment a un cavaller anomenat Arnust de Begur en un plet de l’any 1019 constitueix la notícia més reculada sobre la probable existència del castell de Begur en un cim on, tanmateix, ja hi hagué algun assentament iber. Durant segles la història de la fortificació va lligada justament a la de les famílies que el tingueren en feu dels comtes de Barcelona i després reis d’Aragó. Així, a partir de mitjan segle XI se’n pot seguir la traça dins de les possessions de l’antic comtat de Girona mentre era cedit a diversos vassalls dels comtes. L’entramat complex de drets es comença a aclarir l’any 1062 quan Dalmau Bernat, senyor de Peratallada, jura fidelitat als comtes Ramon Berenguer I i Almodis pel castell de Begur. A partir d’aleshores la fortalesa i el seu terme queden units al patrimoni de la nissaga que ostentava la senyoria de Peratallada i, a partir del casament vers 1249 entre Guillema de Peratallada i Gilabert de Cruïlles, també la de Cruïlles. Arran d’aquesta unió, el castell de Begur esdevindrà un dels principals enclavaments dels dominis dels Cruïlles, llinatge destacat de la noblesa catalana al servei de la monarquia. Si bé en una primera etapa les mencions a un Galceran de Begur i a possibles descendents seus fan pensar en uns feudataris dels Cruïlles que residien al terme, a partir d’aproximadament 1360 aquest darrers senyorejaven de manera directa el lloc a través d’oficials que ells mateixos nomenaven.
Entorn de 1400, en una onada general promoguda per la Corona, la comunitat d’habitants del terme es mobilitzà per intentar comprar la jurisdicció del lloc als titulars del castell i passar a ser regits per l’administració reial. Tot i l’etapa de feblesa que travessaven els Cruïlles en aquell moment, el propòsit no es materialitzà i els drets de govern i justícia del lloc seguiren en mans d’aquesta nissaga. Tampoc fou possible en noves temptatives promogudes pel rei a la dècada de 1440. No va ser fins mol temps després, l’any 1604, que la universitat de Begur adquirí definitivament la jurisdicció del castell i el seu terme, així com totes les rendes i drets vinculats, del seu senyor, Carles de Vilademany i de Cruïlles.
Les dades sobre com evoluciona l’estructura de la fortalesa són molt més limitades i discontínues. Tingué una funció estratègica important en la defensa de la línia de costa en el tram al sud del Montgrí i a inicis del segle XV constava d’almenys dos recintes de murs (un com, a mínim, rodejat de valls), una lliça o pati d’armes, una torre cilíndrica al centre i una cisterna. També va acollir una capella dedicada a santa Maria entre el segle XIII i finals de la centúria següent, quan se l’esmenta com a enrunada.
Fos com fos, l’any 1468, en el marc de la guerra civil catalana, el conjunt va ser enderrocat, i tot indica que no es va acabar de reconstruir mai del tot més enllà d’adequar-se temporalment en períodes de guerra. Quan la universitat de Begur comprà la jurisdicció l’any 1604 es trobava en molt mal estat. L’any 1694, en un enèsim episodi d’enfrontament amb França, va ser altre cop víctima de decisions geoestratègiques que n’instaren la demolició. I l’any 1810, coincidint amb la Guerra del Francès, l’edifici va ser de nou desmantellat i les pedres extretes una a una per ordre d’un comandant de les tropes aliades espanyoles.
Després de gairebé un segle d’oblit, l’any 1908, gràcies a la iniciativa del begurenc Salvador Raurich, es va començar a recuperar l’antic clos habilitant un camí per accedir-hi. L’any 1956 s’hi erigiren uns merlets i s’hi plantaren arbres. L’any 1964 s’hi instal·là un sistema d’il·luminació. És durant aquestes dècades centrals del segle XX que el poeta Joan Vinyoli estiuejava a Begur i pujava sovint a l’antic castell de l’enigmàtic Arnust de Begur, dels Peratallada i després Cruïlles, finalment municipalitzat gràcies a l’esforç dels veïns i clivellat per tantes guerres. Des d’aquí, amb la imatge del Montgrí a tocar, se sentia al botó de la roda de l’Empordà.
