11 oct 2025
El Club d’Immersió Biologia de la Universitat de Barcelona ha impulsat el Projecte Pescafils, una iniciativa pionera per retirar fils de pescar abandonats al fons marí i conscienciar sobre el seu impacte ambiental. L’objectiu és aportar dades científiques per impulsar restriccions de pesca en zones de gran valor ecològic i reduir un residu que pot trigar fins a 600 anys a desaparèixer.
El fons marí de la Costa Brava torna a respirar una mica millor. Un equip de bussejadors del Club d’Immersió Biologia de la Universitat de Barcelona ha dut a terme una nova acció del Projecte Pescafils, que té com a objectiu retirar els fils de pescar abandonats al litoral i conscienciar sobre el seu impacte ambiental.
L’actuació s’ha fet a la cala de Sa Tuna, a Begur, després que fa poques setmanes s’hagués intervingut també a la Punta del Romaní, a l’Escala. En aquests dos punts s’han localitzat més d’un centenar de restes de pesca: 102 fils, 8 hams i 10 ploms, molts d’ells enredats en esponges, gorgònies i algues, espècies molt sensibles del nostre Mediterrani.
Els biòlegs recorden que aquests fils, pràcticament invisibles, poden tardar fins a 600 anys a degradar-se i representen un perill tant per a la fauna marina com per als mateixos bussejadors, que poden quedar-hi atrapats. El projecte, que compta amb el suport de la Federació Catalana d’Activitats Subaquàtiques, vol aportar dades científiques a les administracions i obrir el debat sobre possibles restriccions de la pesca amb canya en zones de gran valor ecològic.
A finals de tardor, el club presentarà els resultats en una conferència científica i una exposició fotogràfica a la Facultat de Biologia de la UB. L’objectiu és clar: donar visibilitat a un residu gairebé invisible i promoure una costa més neta i respectuosa amb la vida submarina.
