04 set 2018
Els artistes cubans Abel Pérez Mainegra (Condado, 1929- 2011) i Douglas Darnís Pérez Castro (Cienfuegos, 1972), exposen les seves creacions pictòriques al Casino Cultural de Begur. La mostra, que s’inaugura dijous, a les 19 hores, sota el títol de “La Vall dels Ingenis”, s’inclou dins de la Fira d’Indians del municipi, que tindrà lloc del 7 al 9 de setembre. A més, l’exposició pictòrica complementa la mostra que es pot veure a les Escoles Velles, “L’aventura indiana. Un relat en femení”, que està dedicada a la dona indiana, que és el tema d’aquesta edició de la Fira. “Les dues mostres formen part de la voluntat del govern de consolidar-la com a referent cultural de la demarcació”, ha recordat el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Eugeni Pibernat.
Els artistes Abel Pérez Mainegra (Condado, 1929- 2011), d’estil ingenu, catalogat com a naïf, i Douglas Darnís Pérez Castro (Cienfuegos, 1972), que imposa un marcat fons narratiu de denúncia social en les seves obres, ens ofereixen 41 imatges que permeten conèixer la història de la Vall dels Ingenis. Es tracta d’episodis que no tan sols inclouen el paisatge i les estructures creades a l’entorn de la indústria sucrera, sinó també la realitat de les condicions de vida de la zona, marcada, durant segles, per la utilització d’esclaus com a mà d’obra. Una exposició, en definitiva, que ens fa retornar al passat i evocar una època que va tenir molta importància en el posterior desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
L’anomenada Vall dels Ingenis, situada a la província cubana de Sancti Spíritus, va ser considerada ideal per a la progressiva instal·lació d’indústries i es va convertir en una de les regions sucreres més importants del país. Els ingenis sucrers, o antigues hisendes colonials situades en terres tropicals americanes, formen part de la història econòmica i social de Cuba, però també de la dels catalans que hi van anar amb l’objectiu de fer fortuna. La majoria dels emigrants catalans hi van arribar durant les últimes dècades del segle XVIII, quan l’illa era controlada per l’exèrcit espanyol i la seva economia es basava en diferents tipus de cultius, distribuïts en grans extensions o plantacions. L’explotació de la canya de sucre va atraure nombrosos emigrants de Catalunya, que van aportar el seu enginy i capacitat d’innovació a la modernització de la indústria i, com a conseqüència, van contribuir a la millora de serveis necessaris per a l’activitat, com ara el ferrocarril i la navegació a vapor.
Per la seva banda, l’exposició “L’aventura indiana. Un relat en femení”, comissada per l’historiador de l’art Joan Maria llodrà, està formada per 10 lones, que expliquen temes diversos: “Qui espera desespera”, “L’amor anyorat”, “Flors d’un altre món”, “No, sense el meu permís”, “A sota de tot l’escalafó social”, “Dones del seu temps”, “Fins que la mort ens separi… o no”, “In indià, indiapendència!”, “Mestresses i empresàries” i “Dones de Begur”. En aquesta darrera lona apareixen els noms de Maria Caner Bataller, Carme Pi Ralló, Rosa Puig Geli i Maria Lladó, com també fotos d’altres dones d’indians del qual no se sap gaire cosa. “Hem de treur-les de l’anonimat”, acaba l’escrit del tríptic de la mostra. A part de les 10 lones, la mostra acull també documents diversos, a part de mobles, la projecció d’imatges i un vestit de núvia d’entre 1910 i 1915 acompanyat d’un vel modernista.
