Joan Vinyoli ja disposa d’un espai propi al nou web de la Biblioteca Salvador Raurich

15 abr 2020

El portal www.bibgirona.cat/biblioteca/begur també ofereix, entre d’altres, seccions dedicades a Carmen Amaya i als indians.

Des d’aquest mes d’abril tots els usuaris que visitin el nou portal web de la Biblioteca Salvador Raurich de Begur ja podran accedir a l’espai virtual propi que l’equipament ha dedicat al poeta Joan Vinyoli; una de les figures culturals més rellevants vinculades al municipi.

En aquesta secció monogràfica, que s’afegeix a les ja existents dedicades a Carmen Amaya i als indians, la Biblioteca posa a l’abast del públic una petita selecció poètica de Joan Vinyoli per tal que tothom pugui gaudir dels racons de la vila i dels paisatges que el poeta reflecteix en els seus escrits. Així, en aquesta selecció hi apareixen volums com la biografia “Un Mar d’històries: Joan Vinyoli” i obres com “Domini màgic; Passeig d’aniversari”, “Domini màgic”, “Antologia poètica”, “Fi de tardor: poema de Joan Vinyoli”, “Poemes”, “Poesia completa (edició del centenari)”, “Joan Vinyoli (Enregistrament sonor)” o “Núria Candela diu Joan Vinyoli”. A més, també hi ha l’opció de realitzar la ruta poètica de Joan Vinyoli.

Qui era Joan Vinyoli?

Joan Vinyoli (1914 – 1984) va arribar a Begur l’agost del 1954 i va repetir cada estiu fins al 1978, amb la seva família i amics.

Les estades a Begur van marcar profundament la seva poesia, hi va escriure i corregir bona part de l’obra editada posteriorment. Sempre portava una petita carpeta de gomes amb poemes, quartilles en blanc, postals, i apartat de la colla, en una de les taules del bar Frigola, a Can Garreta d’Aiguablava o en una taula d’Aiguafreda, escrivia tot impregnant-se del paisatge i les olors, fins que de mica en mica al voltant de l’aperitiu s’iniciava la tertúlia, mentre les dones prenien el sol i les criatures jugaven.

Des del primer contacte, el poeta va quedar enlluernat per la bellesa de Begur i les seves cales. L’imaginari begurenc, la mar fonda, el cel, les nits, les constel·lacions, el castell de Begur i el del Montgrí, el botó de la roda, les escales, la tramuntana, els fars, el cap Norfeu, les barques i els cabrestants, el rom, les illes, els camps d’arròs, els peixos, les xarxes, els pescadors, l’arbre que deixa el bosc cridat pel mar… són molt presents a tota la seva obra i tenen un contingut simbòlic que es va repetint en una mena d’espiral poètica, sempre enriquint amb noves experiències.

Begur, doncs, marca l’època de la seva plenitud vital i poètica, que culmina en els darrers anys de la seva vida. Per això Joan Vinyoli afirmarà: “el lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur”.


Categories: BibliotecaCultura
Imprimir
Comparteix: Share on FacebookTweet about this on TwitterEmail this to someone