Viure a Begur

Gaudeix de tots els secrets del nostre municipi.

Normativa

Reg.edificació (OMRE)

Descarregar document: OMRE-Ordenança sencera

Ordenança Municipal de regulació de l’edificació (OMRE)
*Premeu CTRL+F per fer cerques a la pàgina

EXPOSICIÓ DE MOTIUS I CONTINGUT

TÍTOL PRELIMINAR
Article 1.- Objecte
Article 2.- Interpretació

TÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS
Capítol 1. Ordenació de l’edificació

Article 3.- Tipus d’ordenació i condicions de l’edificació
Article 4.- Definició de termes i conceptes
Capítol 2. Condicions de volum
Article 5.- Disposicions genèriques sobres les condicions de volum
Article 6.- Còmput de l’edificabilitat i l’ocupació
Article 7.- Definició de plantes i alçades
Article 8.- Definició de cossos sortints
Article 9.- Definició d’elements sortints
Article 10.- Veles plegables i tendals
Article 11.- Veles rígides
Article 12.- Pèrgoles
Article 13.- Elements tècnics de les instal·lacions a façana
Article 14.- Elements tècnics de les instal·lacions a coberta
Capítol 3. Condicions estètiques i protecció del paisatge
Article 15.- Determinacions sobre condicions estètiques i protecció del paisatge

Article 16.- Paisatges naturals i protecció de vistes panoràmiques
Article 17.- Protecció del paisatge urbà
Article 18.- Façanes i elements superposats
Article 19.- Instal·lacions aèries
Article 20.- Cartells publicitaris
Article 21.- Rètols i banderoles
Article 22.- Tractament de façanes i cobertes
Article 23.- Tractament del color
Article 24.- Jardineria i arbrat

TÍTOL SEGON. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ EN SÒL URBÀ
Article 25.- Determinacions sobre l’edificació en sòl urbà
Capítol 1. Edificació a alineació de vial
Article 26.- Definició i determinació d’alçades a alineació de vial
Article 27.- Coberta
Article 28.- Patis i jardins
Capítol 2. Edificació aïllada
Article 29.- Volum edificable i ocupació
Article 30.- Sòl lliure d’edificació
Article 31.- Separacions a límits
Article 32.- Definició i determinació d’alçades en edificació aïllada
Article 33.- Tanques en edificació aïllada
Article 34.- Adaptació topogràfica
Capítol 3. Volumetria específica
Article 35.- Paràmetres de referència

TÍTOL TERCER. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ EN SÒL NO URBANITZABLE
Article 36.- Determinacions sobre l’edificació en sòl no urbanitzable
Capítol 1. Integració paisatgística
Article 37.- Estratègies d’integració paisatgística
Article 38.- Actuacions en l’espai agrari
Capítol 2. Edificacions i construccions
Article 39.- Condicions d’ordenació en sòl no urbanitzable
Article 40.- Condicions d’edificació en sòl no urbanitzable
Article 41.- Tanques en sòl no urbanitzable
Article 42.- Infraestructures lineals

TÍTOL QUART. EXECUCIÓ D’OBRES I INSTAL·LACIONS
Capítol 1. Regulació de les obres
Article 43.- Condicions generals de les obres

Capítol 2. Obres d’enderrocs
Article 44.- Enderrocs

Capítol 3. Obres de reforma i ampliació
Article 45.- Reforma i ampliació

Capítol 4. Elements auxiliars de les obres i ocupació de la via pública
Article 46.- Condicions generals

Article 47.- Tanques de protecció d’obres
Article 48.- Instal·lació de bastides fora de l’àrea de protecció de les tanques
Article 49.- Grues i aparells elevadors
Capítol 5. Actuacions en l’espai públic
Article 50.- Actuacions en l’espai públic

Article 51.- Elements urbans
Article 52.- Criteris generals sobre els elements urbans
Article 53.- Actuacions en els nuclis històrics
Article 54.- Desplegament de la xarxa de fibra òptica

DISPOSICIONS FINALS
Disposició final primera.- Entrada en vigor
Disposició final segona.- Adaptació

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES
Disposició transitòria primera.- Expedients en curs

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA
Disposició derogatòria única.

ANNEXOS
ANNEX-1.- Quadre resum de paràmetres d’edificació en nuclis històrics i mariners tradicionals

ANNEX-2.- Quadre resum de paràmetres d’edificació en ciutat jardí
ANNEX-3.- Quadre resum de paràmetres d’edificació en zones d’agrupació residencial
ANNEX-4.- Quadre resum categories de la carta de colors

EXPOSICIÓ DE MOTIUS I CONTINGUT

L’actual Pla d’ordenació urbanística municipal de Begur de 2003, conté una normativa urbanística que prové del desenvolupament i adaptació de les normes ja incloses en l’anterior Pla d’ordenació urbanística municipal de 1989. Es tracta d’una regulació prolixa que abasta una extensió territorial remarcable, amb àmbits del municipi amb circumstàncies morfològiques i topogràfiques ben diverses i que demanen precisions i interpretacions normatives no sempre coincidents.

En aquest sentit, es planteja un desenvolupament d’alguns aspectes regulatoris de les normes urbanístiques del POUM, sempre d’acord amb l’obligada preeminència del planejament general vigent, per aclarir els termes d’aplicació dels preceptes normatius vigents, amb ajut d’una ordenança que incorpori precisions –tant escrites com gràfiques- dels termes més controvertits.

En l’àmbit específic de l’ordenació territorial, amb posterioritat a l’entrada en vigor del POUM es va aprovar el Pla territorial parcial de les comarques gironines (PTPCG d’ara en endavant, aprovat el 14 de setembre de 2010).

Aquest planejament territorial, tot i que referma les directrius d’ordenació del POUM de Begur vigent, introdueix categories propositives i criteris de regulació en el que defineix com a sistema d’espais oberts, que poden assolir el caràcter de normes d’aplicació directa quan no siguin imprescindibles majors concrecions mitjançant instruments intermedis.

Així mateix es pretén donar resposta als requeriments de regulació de les instal·lacions referides a telefonia, telecomunicacions i fibra òptica a implementar en el municipi, en congruència amb la nova regulació sectorial vigent en aquest àmbit.

En línia del desenvolupament normatiu en marxa -recentment l’Ajuntament de Begur ja ha aprovat una ordenança municipal de tramitació urbanística que inclou l’accés general electrònic a l’administració municipal- ara es proposa la formulació de la present Ordenança de regulació de l’edificació que incorpori les necessàries precisions a diversos aspectes de la normativa urbanística vigent i que incorpori les regulacions territorials referides a les actuacions en sòl no urbanitzable.

I. Necessitat i oportunitat de l’ordenança
En l’àmbit que li es propi, l’Ajuntament de Begur, es troba en fase de la completa implementació de la tramitació electrònica de tots els actes administratius, tant pel que fa al de caràcter intern com els de relació amb la ciutadania i tots els administrats en general.

Per continuar amb el desenvolupament de les feines ja realitzades es formula la present ordenança reguladora de l’edificació en desenvolupament de la normativa urbanística vigent, facilitant la seva interpretació i els corresponents procediments de concessió de llicències i permisos municipals.

A la vista de l’experiència en l’aplicació del vigent Pla d’ordenació urbanística municipal, l’ordenança es planteja com un instrument de desenvolupament de la regulació normativa del POUM vigent, que clarifiqui els criteris d’aplicació en certs aspectes i completi les referides a d’altres amb la incorporació de les determinacions de la legislació territorial i sectorial aprovada després de l’entrada en vigor del planejament general.

II. Objectius de l’ordenança
Els objectius que es proposa l’ordenança són els d’assolir una regulació que permeti el desenvolupament de la normativa urbanística vigent, amb una major precisió interpretativa, a l’abast dels usuaris habituals i el públic en general:
– Clarificar els criteris d’aplicació de la normativa
– Completar la regulació a les actuacions en l’espai públic
– Completar la regulació a les actuacions en sòl no urbanitzable

Tot això d’acord amb la implementació de l’administració electrònica ara en marxa.

III. Contingut de l’ordenança
El contingut de l’ordenança abastarà els aspectes següents:
1. El desenvolupament regulatori de les normes urbanístiques del POUM, es farà d’acord amb l’obligada preeminència del planejament general vigent, per aclarir els termes d’aplicació dels preceptes normatius vigents.

2. El desenvolupament de l’articulat de l’ordenança es complementarà amb l’ajut de les precisions gràfiques dels termes més controvertits, que il·lustrin o aclareixen les determinacions escrites.

3. La formulació proposta pretén facilitar la justificació del compliment dels preceptes normatius i legals que siguin exigibles i el control per part dels serveis tècnics municipals. Això permetrà un estalvi de temps en la gestió i tramitació de projectes i en posterior control de l’execució d’obres i instal·lacions.

IV. Estructura de l’ordenança
L’Ordenança es proposa desenvolupar d’acord una estructura que inclourà un primer apartat d’exposició de motius, un títol preliminar, un títol primer relatiu a les disposicions generals, un títol segon sobre les condicions d’edificació en sòl urbà, un títol tercer relatiu a les condicions d’edificació en sòl no urbanitzable i un títol quart relatiu a l’execució d’obres i instal·lacions.
Completen l’Ordenança les disposicions finals, transitòries i derogatòries corresponents amb els annexos que resumiran de forma comprensiva les determinacions regulatòries anteriors.
De manera més específica, la proposta d’articulat de l’Ordenança s’estructura com segueix:

Exposició de motius
S’argumenten els motius per a la formulació de l’ordenança proposada, en base al interès municipal en desenvolupar la regulació normativa del POUM i la incorporació de determinacions de regulacions sectorials aprovades amb posterioritat a l’aprovació del planejament general vigent.
I tot això, en congruència amb la implementació de l’administració electrònica que l’ajuntament de Begur està portant a terme, en aplicació de la legislació de procediment administratiu ara vigent.

Títol preliminar
Es fa una descripció dels objectius de l’ordenança i del cos legislatiu i normatiu d’aplicació als efectes de la seva interpretació.

Títol primer. Disposicions generals
Relatiu a les disposicions generals que regeixen en l’aplicació de l’Ordenança. De manera específica es remet als conceptes específics continguts en la normativa urbanística del POUM, que és el marc regulatori en el qual s’emmarca aquest desenvolupament normatiu. L’articulat s’estructura en els capítols següents:
Capítol 1. Ordenació de l’edificació
Capítol 2. Condicions de volum
Capítol 3. Condicions estètiques i protecció del paisatge

Títol segon. Condicions d’edificació en sòl urbà
Relatiu a les condicions d’edificació d’acord amb els diferents tipus d’ordenació. L’articulat s’estructura en els capítols següents:
Capítol 1. Edificació a alineació de vial
Capítol 2. Edificació aïllada
Capítol 3. Volumetria específica

Títol tercer. Condicions d’edificació en sòl no urbanitzable
Relatiu a les condicions d’integració paisatgística i les condicions d’implantació d’edificacions i construccions, d’acord amb les normes regulatòries i de paisatge del Pla Territorial de les Comarques Gironines i altres normatives sectorials d’aplicació. L’articulat s’estructura en els capítols següents:
Capítol 1. Integració paisatgística
Capítol 2. Edificacions i construccions

Títol quart. Execució d’obres i instal·lacions
Relatiu a la regulació de l’execució de les obres, tant en l’àmbit privat com en l’espai públic. L’articulat s’estructura en els capítols següents:
Capítol 1. Regulació de les obres
Capítol 2. Enderrocs
Capítol 3. Obres de reforma i ampliació
Capítol 4. Elements auxiliars de les obres
Capítol 5. Actuacions a l’espai públic

Disposicions finals
Relatives a les condicions d’entrada en vigor i adaptació a les regulacions de rang superior.

Disposicions transitòries
Relatives a la continuïtat de tramitació dels expedients en curs i l’adequació transitòria d’altres regulacions.

Disposició derogatòria

Annexos
Aquesta documentació desenvolupa en manera de quadres resum i/o fitxes les determinacions de l’articulat de l’Ordenança i les seves disposicions.
Annex-1.- Quadre resum de paràmetres d’edificació en nuclis històrics i mariners tradicionals
Annex-2.- Quadre resum de paràmetres d’edificació en ciutat jardí
Annex-3.- Quadre resum de paràmetres d’edificació en zones d’agrupació residencial
Annex-4.- Quadre resum categories de la carta de colors

TÍTOL PRELIMINAR.

Article 1.- Objecte

La present ordenança té per objecte assolir una regulació que permeti el desenvolupament de la normativa urbanística vigent, amb una major precisió interpretativa, a l’abast dels usuaris habituals i el públic en general:

a) Clarificar els criteris d’aplicació de les normes urbanístiques del POUM
b) Completar la regulació a les actuacions en l’espai públic
c) Completar la regulació a les actuacions en sòl no urbanitzable

Article 2.- Interpretació

1. Aquesta ordenança s’interpretarà segons el sentit propi de les seves paraules en el context de la mateixa ordenança, sempre dintre del marc legal constituït per les disposicions de rang superior i el planejament general i derivat que en cada moment siguin d’aplicació.

2. Per a la seva aplicació s’estarà a les determinacions de:
– el Real Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d’octubre, pel qual s’aprova el text refós de la Llei del Sòl i Rehabilitació Urbana (d’ara en endavant TRLSRU).
– el RD 1492/2011, de 24 d’octubre, pel qual s’aprova el Reglament de valoracions de la Llei del Sòl (d’ara en endavant RVLS).
– el vigent Text refós de la Llei d’urbanisme de Catalunya (d’ara en endavant TRLUC), DL 1/2010, del 3 d’agost, modificat per la Llei 3/2012, del 22 de febrer i per la Llei 16/2015, de 21 de juliol).
– el Decret Legislatiu 305/206, de 18 de juliol i les seves modificacions, pel qual s’aprova el Reglament de la Llei d’Urbanisme de Catalunya (d’ara en endavant RLUC).
– el Decret 64/2014, de 13 de maig, pel qual s’aprova el Reglament sobre protecció de la legalitat urbanística (d’ara en endavant RPLU).
– la Llei 38/1999, de 5 de novembre, d’ordenació de l’edificació (d’ara en endavant LOE)
– el vigent Pla d’ordenació urbanística municipal de Begur (d’ara en endavant POUM) i les seves modificacions
– la Llei 20/2009, del 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats (d’ara en endavant LPCAA).
– la Llei 26/2010, del 3 d’agost, de règim jurídic i de procediment de les administracions públiques de Catalunya (d’ara en endavant LRJPAPC)
– el Decret 179/1995, de 13 de juny, pel qual s’aprova el Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals d’ara en endavant ROAS).
– la Llei 16/2015, del 21 de juliol, de simplificació de l’activitat administrativa de l’administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d’impuls de l’activitat econòmica (d’ara en endavant LSAA).
– la Llei 39/2015, d’1 d’octubre, del procediment administratiu comú de les administracions públiques (d’ara en endavant LPACAP).

TÍTOL PRIMER. DISPOSICIONS GENERALS.

CAPÍTOL 1. ORDENACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

Article 3.- Tipus d’ordenació i condicions de l’edificació

1. La present regulació es refereix a les determinacions contingudes en els articles 71 a 73 de les normes urbanístiques del POUM.

2. D’acord amb allò referit en l’apartat anterior, es distingeixen els tipus d’ordenació de l’edificació següents:
a) Edificació segons alineació de vial. Correspon a l’edificació entre mitgeres, amb front a carrer o vial, regulada per l’alçada i per la profunditat edificable màximes permeses, en funció de l’amplada del carrer o per unes situacions històricament consolidades i de gran valor tradicional i, en el seu cas, per l’ocupació de la parcel·la i l’índex d’edificabilitat.

b) Edificació aïllada. En funció de la forma i superfície de parcel·la i regulada bàsicament en funció de l’alçada màxima permesa, l’índex d’intensitat de l’edificació, el percentatge màxim d’ocupació de parcel·la i les distàncies mínimes als límits de parcel·la.

c) Composició de volums o edificació volumètrica específica. Correspon al tipus d’edificació que es determina mitjançant un coeficient d’edificabilitat bruta o neta. La concreció per a cada unitat de l’edificació es precisa en el corresponent planejament derivat de desenvolupament, o en el projecte de sol·licitud de llicència amb una concreció de volums.

3. D’acord amb les determinacions de l’article 48 de les normes urbanístiques del POUM, els tipus i les condicions d’edificació s’estableixen de manera específica per a les diferents zones en que el POUM de Begur qualifica el terme municipal.

Article 4.- Definició de termes i conceptes

Els termes i conceptes de paràmetres urbanístics als quals es refereix la present ordenança s’ajusten a la definició continguda en l’article 210 i concordants de les normes urbanístiques del POUM.

CAPÍTOL 2. CONDICIONS DE VOLUM

Article 5.- Disposicions genèriques sobres les condicions de volum

1. La present regulació es refereix a les determinacions contingudes en els articles 211 a 218 de les normes urbanístiques del POUM. Aquestes determinacions s’adaptaran a la legislació i normativa sectorial aplicable i de manera específica, a aquella relativa en matèria d’habitabilitat i accessibilitat a les edificacions.

2. Aquestes disposicions estableixen les limitacions a què s’han de subjectar les dimensions de qualsevol edificació, així com la forma de mesurar i aplicar aquestes limitacions.

Article 6.- Còmput de l’edificabilitat i l’ocupació

1. Edificació segons alineació de vial: Serà la corresponent a la continguda entre la façana a carrer i la façana a pati interior d’illa per al total de nombre màxim de plantes permeses.

2. Edificació aïllada i volumetria específica: Serà la corresponent a l’índex d’intensitat neta de l’edificació permesa en cada parcel·la per la seva superfície. En el còmput de l’edificabilitat s’inclouran les superfícies de totes les plantes situades per sobre de la planta soterrani, d’acord amb les regles següents:

a) Les edificacions principals i auxiliars tancades i cobertes: edificabilitat 100% / ocupació 100%

b) Els porxos i elements similars coberts: edificabilitat 50% / ocupació 100%

c) Les pèrgoles construïdes amb elements estructurals lleugers de secció <100 cm2: no computen

d) Les pèrgoles construïdes amb elements estructurals resistents de secció >100 cm2 computen: edificabilitat 50% / ocupació 100%

e) Els ràfecs de coberta en la part que ultrapassi els 45 cm de volada: edificabilitat 50% / ocupació 100%

f) Les piscines situades dintre de plataforma d’esplanació de terres, amb una superfície de làmina d’aigua <30 m2, no computen ni com edificabilitat ni com ocupació; en el cas de superfície >30 m2, computa en la seva totalitat com ocupació, però no com edificabilitat.

g) Les piscines situades per sobre de plataforma d’anivellament de terres (piscines desbordants), no computen ni com edificabilitat ni com ocupació en el cas que tinguin una superfície de làmina d’aigua <30 m2 i que el mur de contenció no sobresurti en la seva part vista més d’1,00 metre del nivell d’acabament de les terres circumdants. En el cas de superfície >30 m2 o de mur de >d’1,00 metre d’alçada vist computa en la seva totalitat com ocupació i com edificabilitat.

Tots els elements anteriors descrits hauran de respectar les separacions a gàlibs dels límits de parcel·la assenyalats per a cada zona, amb excepció de les piscines situades a nivell de la plataforma d’esplanació del terreny que podran situar-se a 1 metre de distància a partions.

Article 7.- Definició de plantes i alçades

1. Definició de planta baixa: La planta baixa és la primera planta per sobre de la planta soterrani, real o possible. En el tipus d’ordenació, segons alineacions de vial, la planta baixa per a cada parcel·la és aquella en què el paviment es troba situat entre 0,60 m per sobre i 0,60 m per sota de la rasant del vial, en els punts de cota més gran i més petita, respectivament, que corresponen a la parcel·la.

2. Definició de planta soterrani: En el tipus d’ordenació segons alineacions de vial, és aquella situada per sota de la planta baixa, tinguin o no obertures, per causa de desnivells, en qualsevol dels fronts de l’edificació.
En els altres tipus d’ordenació, la planta soterrani és tota planta soterrada o semisoterrada, sempre que el seu sostre estigui a menys d’un metre per sobre del nivell del sòl exterior definitiu. La part de planta semisoterrada el sostre de la qual sobresurti més d’un metre per sobre d’aquest nivell, tindrà, en tota aquesta part, la consideració de planta baixa.

3. Definició de plantes pis: Són totes aquelles plantes situades per sobre de la planta baixa.

4. Alçades de les plantes. L’alçada lliure mínima de les diferents plantes serà la següent:

(*) L’alçada mínima del sostre de la planta sobre la cota de referència de l’alçada reguladora en el tipus d’edificació segons alineacions de vial serà de 3,60 metres
(**) D’acord amb el Codi d’habitabilitat

Article 8.- Definició de cossos sortints

1. Definició de cossos sortints. Són aquells cossos que en l’ordenació de l’edificació segons alineació de vial, sobresurtin de la línia de façana o de l’alineació de l’espai lliure interior de l’illa o de l’alineació de l’edifici i que tinguin el caràcter d’espai habitable o ocupable.

2. Tipus de cossos sortints. D’acord amb les seves característiques, es distingeixen els tipus següents:

a) Cossos tancats. Miradors, tribunes i similars, amb tancaments no desmuntables en tots els seus costats.

b) Cossos semitancats. Galeries i similars, amb algun dels seus contorns laterals amb tancament no desmuntable i opac.

c) Cossos oberts. Terrasses, balcons i similars.

3. Cossos sortints en planta baixa. Es prohibeixen els cossos sortints en planta baixa.

4. Vol dels cossos sortints. D’acord amb els diferents tipus d’ordenació, es permeten els vols següents:

(*) En l’espai interior d’illa no es permeten els cossos tancats o semitancats que superin la profunditat edificable
(**) D’acord amb els paràmetres d’edificabilitat, ocupació i separació a límits

5. Pla de vol dels cossos sortints. S’entén per pla límit lateral de vol el pla normal a la façana que limita el vol de tot tipus de cossos sortints en planta pis i que se situarà com a mínim un metre de la paret mitgera.

Article 9.- Definició d’elements sortints

1. Definició d’elements sortints. Són aquells elements constructius o altres afegits que sobresurtin de la línia de façana o de l’alineació de l’espai lliure interior de l’illa o de l’alineació de l’edifici i que no tenen la consideració de cossos habitables o ocupables.

2. Tipus d’elements sortints. D’acord amb les seves característiques, es distingeixen els tipus següents:

a) Elements sortints permanents. Sòcols, pilars, volades, gàrgoles, marquesines, “brise-soleils” i altres similars fixes.

b) Elements sortints no permanents. Tendals, persianes, rètols, anuncis i similars, no s’inclouen en el concepte d’elements sortints d’aquest article i es regulen de manera específica.

3. Limitacions als elements sortints. D’acord amb les seves característiques:

a) Planta baixa. S’admeten els elements sortints en planta baixa, en edificació que doni en front al carrer de més de 6 metres d’amplada, i sempre que no sobresurtin més de 7cm de l’alineació.

b) Alçada mínima. S’admeten els elements sortints que se situen de forma que cap dels seus punts es trobi a una alçada inferior als 2,50 metres per sobre de la rasant de la vorera i el seu vol no sigui superior en cap punt a 40 cm.

c) Ràfecs. Els ràfecs podran volar del pla de façana fins un màxim de 0,45 m en els carrers de menys de 10 metres d’amplada, i fins un màxim de 0,90 m en carrers d’amplada igual o superior a 10 metres.

Article 10.- Veles plegables i tendals

1. S’han de disposar tenint en compte la composició geomètrica de la façana.

2. En façana a vial, la projecció de la vela totalment desplegada s’enretirarà 0,60 m del cantell de la voravia. En carrers sense vorera, podrà volar fins a una setena part de I’amplada del carreró

3. Cap deis elements (barres, serrells, volants), no es pot situar per sota de 2,50 m de la rasant del paviment sobre el qual vola.

4. En edificis inclosos en el precatàleg de béns protegits, la seva instal·lació serà valorada atenent als valors patrimonials de I’edifici, sota el principi de mínim impacte de I’edifici protegit.

Article 11.- Veles rígides

1. Només s’admeten en façana a espai públic i caldrà I’autorització del departament competent en regulació de la via pública per a la seva col·locació.

2. S’han de disposar tenint en compte la composició geomètrica de tota la façana i al paisatge urbà de I’entorn on es trobi I’edificació.

3. En edificis inclosos en el precatàleg de béns protegits, la seva instal·lació serà valorada atenent als valors patrimonials de I’edifici, sota el principi de mínim impacte de I’edifici protegit!.

Article 12.- Pèrgoles

1. En els espais lIiures no edificables, es permet la instal·lació de pèrgoles com a elements d’ombreig, amb les condicions següents:

a) Disseny. Es considerarà el conjunt de I’edifici, especialment si són visibles des de I’espai públic.

b) Pèrgoles lleugeres. Es realitzaran amb elements estructurals lleugers –tant horitzontals com verticals, amb una secció <100 cm2-, amb una projecció de cobriment en planta <25% i construïda amb els materials següents : fusta, alumini o ferro, amb acabament no brillant. No s’admet augmentar I’alçada de les parets laterals.

c) Pèrgoles no lleugeres. Es realitzaran amb elements estructurals no lleugers –tant horitzontals com verticals, amb una secció >100 cm2-, amb una ocupació de cobriment en planta <25% i construïda amb els materials següents : fusta, alumini o ferro, amb acabament no brillant. No s’admet augmentar I’alçada de les parets laterals.

d) Cobriment de les pèrgoles. Els elements horitzontals tindran una ocupació de cobriment en planta <25% de la superfície ocupada. No s’admet el cobriment d’aquests elements amb materials rígids i impermeables a la pluja. Es podran cobrir amb elements vegetals i materials tous, plegables o corredissos.

2. En el sistema d’ordenació per edificació aïllada, les pèrgoles computaran als efectes d’ocupació, edificació i separació a partions d’acord amb l’article 6 d’aquestes ordenances.

Article 13.- Elements tècnics de les instal·lacions a façana

1. S’entenen com a tals aquelles parts de les instal·lacions d’un edifici que necessiten incorporar-se a la façana. En són exemples: les caixes de connexió de les instal·lacions, les alarmes, etc.

2. Tenen consideració d’elements sortints i es regulen en quant als vols segons el que estableix l’article 218 de les normes urbanístiques del POUM i l’article 9 de la present ordenança.

3. S’han d’adaptar a la composició de la façana o bé romandre ocults de vistes. En edificacions de nova planta, de rehabilitació i reforma, el projecte ha de integrar la seva definició i localització precisa.

4. Els aparells d’aire condicionat es situaran preferentment a I’interior de I’edifici. No obstant aixó, quan per raons justificables d’instal·lació calgui disposar-Ios a I’exterior, s’escollirà entre les solucions següents:

a) S’alinearan a façana en obertures ja existents – tot respectant-ne la superfície mínima d’il·luminació natural i la composició -. L’alçada respecte a la rasant, no serà inferior a 2,50 metres referida al paviment de la vorera o de la via pública per a vianants.

b) Es disposaran en forats realitzats als tancaments de façana respectant la geometria de tota la façana.

c) S’integraran en cossos sortints.

d) Es situaran en el pati interior d’illa, preferentment sobre el paviment del terrat o pati. Romandran ocults de vistes des de la via pública i finques veïnes per la barana i sense sobrepassar I’alçada d’aquesta.

5. Caldrà preveure en els projectes d’obra nova, de gran rehabilitació, de rehabilitació i reforma, l’espai necessari per a la instal·lació d’aparells d’aire condicionat.

6. Els desguassos deis elements tècnics de les instal·lacions s’han de conduir per I’interior de I’edificació.

7. Les calderes que s’hagin d’ubicar en espais exteriors es situaran dins els gàlibs de I’edificació, ubicant-se integrades en terrasses o safareigs i privades de vistes des de I’espai públic. En quant a les sortides de fums i gasos de les calderes, aquestes podran ser horitzontals si es situen a les façanes del pati d’illa o no visibles des de I’espai públic. Quan en funció del tipus de caldera, la sortida hagi de ser vertical, haurà de situar-se dins el gàlib de I’edificació i haurà de romandre dins el diedre del 35%.

8. Excepcionalment, en el cas d’habitatges existents en què calgui substituir la caldera, per a I’autorització de la instal·lació quan la sortida de fums o gasos sigui amb conducte horitzontal i es situin en façanes a carrer o espai públic, caldrà aportar una proposta d’ubicació de les sortides de fums i/o gasos pel conjunt de I’edifici acceptada per la comunitat de propietaris. Les propostes seran valorades en funció del paisatge urbà i de les possibles ubicacions de les calderes.

9. No s’admeten en façana els dispositius particulars de recepció de comunicacions (antenes parabòliques i similars).

10. En edificis inclosos en el precatàleg de béns protegits, aquests no es podran col·locar en les parcialitats protegides de I’edifici, especialment en les visibles des de I’espai públic, prioritzant-me la seva instal·lació en els punts de mínim impacte sobre els valors protegits. La seva instal·lació serà objecte d’anàlisi patrimonial

Article 14.- Elements tècnics de les instal·lacions a coberta

1. S’entenen com a tals aquelles parts de les instal·lacions o elements funcionals d’un edifici que necessiten o són susceptibles de situar-se a la coberta. D’acord amb les determinacions de l’article 210.9 de les normes urbanístiques del POUM, de manera enunciativa però no exclusiva s’indiquen els següents:

a) Filtres d’aire, dipòsits i elements de refrigeració o acumuladors, instal·lacions d’aerotèrrmia, conductes de ventilació o de fums.

b) Claraboies, antenes de telecomunicació, ràdio i televisió.

c) Cossos per maquinària d’ascensors.

d) Badalots o cossos d’escala d’accés al pla de terrat o coberta.

e) Elements de suport per a l’estesa i assecat de roba i altres.

f) Instal·lacions de plaques solars per generar aigua sanitària i calefacció i plaques fotovoltaiques. Aquests elements es disposaran sobre coberta plana o terrat de les edificacions principals a les quals donin servei, amb una adequada protecció a les vistes. En el cas de cobertes de teula, només s’admetran plaques que quedin integrades en el pla de coberta. Aquestes elements tindran una ocupació < 40% de la planta.

2. Els cossos per maquinària d’ascensors, en el cas de coberta de teula deuran de quedar integrats dintre del volum diedre resultant. En el cas de coberta plana se situaran a una distancia mínima de 2,00 metres del pla de façana.

3. Els badalots o cossos d’escala d’accés al pla de terrat o coberta tindran una superfície < 10 metres quadrats. En el cas de coberta de teula deuran de quedar integrats dintre del volum diedre resultant. En el cas de coberta plana no tindran una alçada més gran de 3,00 metres i se situaran a una distancia mínima de 2,00 metres del pla de façana. Aquestes limitacions es podran ajustar a l’edificació existent en cas d’actuacions de rehabilitació.

4. En els tipus d’ordenació aïllada, es permet l’alineació de badalots i cossos d’escala i de maquinària d’ascensor a una de les façanes laterals per motius de composició i integració volumètrica, sempre que s’evitin les situacions d’exposició excessiva. Aquesta reculada no serà obligatòria en el cas de la disposició d’una edificació auxiliar adossada d’una profunditat -no inferior a 3,00 metres- a la façana de l’edificació principal on se situï aquest element tècnic.

5. Sobre la coberta del badalot no s’admet la col·locació d’antenes parabòliques, ni instal·lacions d’aire condicionat, aerotèrmia o similars.

6. Els elements de protecció de vistes per a elements d’instal·lacions no tindran una alçada més gran d’1,50 metres des de l’acabat del terrat de coberta i se situarà a una distància no inferior a 2,00 metres del pla de façana. Aquests elements estaran fets amb materials lleugers –plafons de fusta, metàl·lic, plàstics,…- amb acabats no brillants i amb la mateixa gamma cromàtica que les façanes de l’edificació on se situïn.

CAPÍTOL 3. CONDICIONS ESTÈTIQUES I PROTECCIÓ DEL PAISATGE

Article 15.- Determinacions sobre condicions estètiques i protecció del paisatge

La regulació sobre condicions estètiques i de protecció del paisatge desenvolupa les determinacions contingudes en els articles 166 a 182 i 229 a 233 de les normes urbanístiques del POUM.

Article 16.- Paisatges naturals i protecció de vistes panoràmiques

1. Paisatges naturals. En els paratges que per la seva situació, formes naturals, particularitats de vegetació espontània i especials característiques de la seva forma o capacitat per a acollir-la, mereixin ser objecte d’especial distribució i protecció, es prohibeix tot tipus d’edificació, excepte les que condicionen la zona per a usos purament recreatius. La tala d’arbrat se sotmet a l’aprovació d’un estudi previ i amb les garanties necessàries per a la reposició de l’arbrat, en el cas que fos necessària

2. Singularitats paisatgístiques. Es protegiran els elements o particularitats del paisatge que siguin peculiars o d’extraordinària bellesa o raresa, com ara penya-segats, formacions geològiques, vegetació i arbrat singulars, etc.

3. Zones de vistes. Els miradors, espais lliures i zones d’accés públic, i les àrees adjacents a les carreteres des de les que es puguin contemplar panoràmiques d’interès, es protegiran impedint que la situació, massa, alçada dels edificis, murs o tancaments, o la instal·lació d’altres elements, limiti el camp visual per a contemplar les belleses naturals, trencar l’harmonia del paisatge o desfigurar-ne la perspectiva pròpia.

Els edificis contigus als vials de la xarxa bàsica amb caràcter de carretera, que se situïn en la zona de terraplè o pendent avall, a més de respectar les servituds legals i altres condicions imposades pel Pla, quedaran limitades en la seva alçada de manera que aquesta no ultrapassi la rasant de la carretera o vial. Tindran aquesta consideració les vies següents:

– Carretera C-31, de Santa Cristina d’Aro a Figueres (1)
– Carretera GI-653, de Begur a Regencós (1)
– Carretera GIP-6531, de Begur a Palafrugell per Esclanyà (2)
– Carretera GIP-6532, de Begur a la platja d’Aiguablava (2)
– Antiga carretera GIP-6533, ramal a Fornells des de la GIP-6532
– Antiga carretera GIV-6534, des de la GIV-6535 a Port d’es Pi passant pel Cap Sa Sal
– Antiga carretera GIV-6535, de Begur a Sa Tuna
– Antiga carretera GIV-6537, circumval·lació de Begur

(1) Titularitat de la Generalitat de Catalunya. (2) Titularitat de la Diputació de Girona.

Article 17.- Protecció del paisatge urbà

1. Nuclis urbans. En tota actuació urbanística, edificatòria o d’implantació de serveis que es realitzi en els nuclis urbans de Begur, Esclanyà, Sa Riera, Sa Tuna, i Fornells-Aiguablava, es procurarà no alterar el caràcter particular de la seva arquitectura i de la trama urbana, evitant fomentar el fals tipisme i homogeneïtzació d’allò folklòric en el paisatge urbà, i es tendirà a aconseguir la promoció de valors estètics autònoms, en compatibilitat amb la millora de la qualitat de l’hàbitat residencial i urbà.

2. Aquests preceptes seran d’aplicació en les actuacions en les zones següents: zona de centre històric (claus 1a i 1b) i els àmbits pròxims qualificats com a zona d’eixample urbà (clau 3), zona subjecta a ordenació volumètrica específica (clau 5) i com a zona residencial urbana (clau 6).

Article 18.- Façanes i elements superposats

1. Definició de façana. Als efectes d’aquesta regulació es defineixen com a façanes tots els paraments exteriors d’un edifici visibles des de la via pública i els patis interiors d’illa. Les façanes interiors i parets mitgeres visibles des d’espais públics, en visió propera o llunyana, tindran els mateixos requeriments de tot ordre que siguin aplicables a les façanes principals.

2. Zones consolidades. En aquelles zones en les que predominen de forma manifesta unes pautes de composició i característiques pròpies en l’ús i tractament de materials, les noves edificacions hauran d’harmonitzar amb aquestes en els seus aspectes essencials.
El tractament de les façanes respondrà a unes característiques cromàtiques harmòniques amb els tons predominants, evitant el contrast o l’alteració de la imatge paisatgística. En zones d’edificació aïllada, on existeixi un predomini de la massa forestal, no es permetrà en endavant la utilització del color blanc com a tractament general de les façanes, recomanant-ne la utilització de colors terra d’acord amb la determinació de la Carta de colors municipal.

3. Elements superposats. Qualsevol element superposat a les façanes, capaç d’alterar la seva composició o volumetria, s’ha de contemplar en el corresponent projecte d’execució. Els elements actualment existents, degudament autoritzats però que no compleixin amb les determinacions del POUM, podran romandre en les seves actuals condicions, tret en casos de renovació, modificació substancial, canvi de titularitat o situació de qualsevol índole que pugui requerir una nova llicència, i s’hauran d’adaptar a la normativa vigent.
En les façanes exteriors a l’alineació del vial es prohibeix la disposició d’elements corresponents a instal·lacions que se superposin o sobresurtin del paràmetre exterior, tals com aparells d’aire condicionat, xemeneies, conduccions, etc. En cap cas es permetrà que l’emissió o descàrrega d’aquests elements pugui embrutar la façana o la via pública o causar un perjudici o molèstia als vianants.

Article 19.- Instal·lacions aèries

1. Esteses aèries. No es permet la instal·lació, amb caràcter permanent, d’esteses aèries d’electricitat i telefonia que utilitzin, regular i sistemàticament, els edificis com a part essencial del suport físic de la seva xarxa de distribució. Excepcionalment, quan existeixin raons tècniques, degudament justificades per les companyies, o quan es compti amb la conformitat fefaent dels propietaris afectats, l’Ajuntament podrà permetre la instal·lació de noves esteses aèries que restaran en tant no s’adoptin solucions alternatives de soterrament de les línies en tot el tram del carrer.

2. Soterrament de línies. Els plans i projectes que tinguin per objecte l’ordenació detallada o la urbanització de carrers, contindran entre les seves finalitats o objectius el soterrament de les línies existents, i inclouran en la seva documentació l’execució d’aquests treballs i el repartiment de les càrregues que, en el seu cas, pogués establir-se entre companyies subministradores, Ajuntament i usuaris.

Article 20.- Cartells publicitaris

1. Qualsevol cartell o reclam perceptible des d’espais públics haurà d’adequar-se a les condicions generals d’ornat i composició que s’estableixen en aquestes ordenances.

2. Els anuncis o cartells, a més de les condicions constructives de seguretat front de trencaments o despreniments, així com la seva innocuïtat per al propi edifici, hauran de realitzar-se amb materials i previsió de medis de manteniment que garanteixin la seva neteja i decòrum.

3. En cap cas els cartells podran interceptar o desfigurar, total o parcialment, superfícies d’il·luminació ni elements significatius de la composició de les façanes, ni pertorbaran les normals vistes laterals dels usuaris dels locals contigus.

Article 21.- Rètols i banderoles

1. Definició.
– Rètols. Són aquells elements col·locats en el pla de les façanes dels edificis visibles des de la via pública amb la finalitat d’indicar la localització i senyalització de l’activitat que es desenvolupa en el local.
– Banderoles. Són elements fets amb materials rígids o no, disposats perpendicularment al pla de façana dels edificis visibles des de la via pública.

2. Condicions d’instal·lació. La instal·lació de rètols està condicionada a les característiques de l’edificació i les de l’espai públic:

a) Als projectes d’edificació de nova planta en què estiguin previstos locals, es definiran amb precisió els espais per a la seva instal·lació de forma integrada en la composició arquitectònica.

b) Pel que fa a edificis inclosos en el precatàleg de protecció de béns, predominarà l’arquitectura de l’edifici per damunt del disseny del rètol, pel què fa a les dimensions, materials, colors… Les propostes es valoraran atenent a les característiques patrimonials dels edificis.

c) En qualsevol cas, aquests elements només es podran instal·lar a la façana de la part ocupada pel local on es desenvolupi l’activitat. En els cas de publicitat situada de manera provisional en tancaments d’obres, només s’admetrà mentre aquestes s’executin.

d) No s’admet la col·locació o la permanència de rètols o banderoles que dificultin els elements de senyalització de la via pública, l’ús del mobiliari urbà o la col·locació o manteniment dels elements d’arbrat i jardineria.

3. Característiques dels elements.
– Rètols. No poden sobresortir del pla de façana més de 15 cm i no poden tenir cap punt situat per sota dels 2,50 m de la rasant de la vorera.
– Banderoles. No poden sobresortir del pla de façana més de 30 cm i una alçada màxima de 60 cm i no poden tenir cap punt situat per sota dels 2,50 m de la rasant de la vorera

4. Situació. S’han de situar en espais dissenyats especialment per a aquesta finalitat:

a) En el cas què no s’hagi previst aquest espai, s’han de dissenyar pensant en el conjunt de l’edifici, i no podran ocultar elements arquitectònics o decoratius d’interès. En els edificis en què el mateix és la imatge corporativa , aquesta no podrà entrar en conflicte amb l’arquitectura del conjunt de l’edifici ni amb el paisatge urbà.

b) En els nuclis urbans, la il·luminació serà indirecta i no pot comportar enlluernament a la via pública ni intermitències molestes a l’entorn que pertorbin l’atenció en la conducció limitant-se en tot cas pels paràmetres establerts en la legislació vigent sobre contaminació lumínica. S’admeten els rètols lluminosos en zones industrials.

c) En el cas que el rètol estigui dins el buit arquitectònic, no podrà comportar la disminució de la superfície de ventilació i il·luminació naturals per sota del mínim previst per la normativa vigent. Tampoc podrà restringir els accessos als edificis ni limitar l’accessibilitat.

d) En eixos comercials definits específicament pel planejament, s’admetran d’altres formats de distintius comercials, subjectes a un disseny únic definit per Conveni amb les associacions de comerciants, aplicables a cada establiment.

Article 22.- Tractament de façanes i cobertes

1. Condicions generals aplicables a les noves edificacions. D’acord amb les determinacions de les normes urbanístiques del POUM, en zones consolidades en què predominen de manera manifesta unes pautes de composició i característiques pròpies en l’ús i tractament de materials, les noves edificacions hauran d’harmonitzar amb aquestes en els seus aspectes essencials.
En general, el tractament de les façanes respondrà a unes característiques cromàtiques harmòniques amb els tons predominants, evitant-ne el contrast o l’alteració de la imatge paisatgística. En zones d’edificació aïllada, on existeixi un predomini de la massa forestal, no es permetrà la utilització del color blanc com a tractament general de les façanes, recomanant-ne la utilització de colors terrossos.

2. Condicions estètiques i àmbits d’aplicació. D’acord amb les determinacions de les normes urbanístiques del POUM, es determinen els següents àmbits d’aplicació de condicions estètiques en totes les intervencions sobre edificacions de tota mena, tant públiques com a privades:

a) Nuclis històrics de Begur i Esclanyà
b) Nuclis mariners tradicionals de Sa Riera, Sa Tuna i Fornells-Aiguablava
c) Nuclis rurals
d) Edificació aïllada en ciutat jardí

3. Elements de façana. Als efectes de regulació de les actuacions en les edificacions, es defineixen els següents elements de façanes i tancaments:

a) Paraments. Inclouen la part massissa de les façanes de les edificacions, així com elements construïts complementaris com elements de contenció., murs de tancament, etc…

b) Fusteria. Inclou les parts fixes i mòbils d’aquesta i els elements de protecció: persianes, porticons, etc…

c) Serralleria. Inclou elements com balcons, reixes, baranes, elements lleugers de cobriment, etc…

4. Elements de coberta. Als efectes de regulació de les actuacions en les edificacions, es defineixen els següents elements de cobertes i terrats:

a) Cobertes inclinades. Referides a la formació de teulades.

b) Cobertes planes. Inclou les cobertes planes i terrats, transitables i no transitables

c) Elements constructius sobre coberta. Inclou elements com baranes, ampits, xemeneies, elements de ventilació, badalots d’escala, cambres d’instal·lacions, etc…

5. Tractament dels elements de façana. Els elements de façanes i tancaments s’ajustaran a les determinacions següents:
a) Paraments. Els materials a utilitzar tindran un acabat tradicional, prohibint-ne qualsevol tractament que trenqui o alteri l’harmonia global en l’ús d’aquests materials. De manera explícita no s’admeten les façanes d’obra vista, de murs cortina, de revestiments metàl·lics, de fusta o plàstics, de peces prefabricades vistes i d’altres materials i colors dissonants amb el tractament tradicional dominant.

La superfície exterior massissa dominant podrà ser de:

– Pedra de Begur o similar i de la mateixa tonalitat, col·locada en sec o presa amb morter formant mur, no aplacada.
– Paret d’obra de fàbrica, amb revestiment de morter arrebossat i pintat, acabat no brillant.

Els escopidors de finestres, balconeres i coronacions de murs podran ser de llosa de pedra, de peces ceràmiques no vidrades i de peces prefabricades tenyides, amb la mateixa tonalitat de la façana.

De manera genèrica no s’admet l’ús de gelosies de vidre i ceràmica, balustrades o brèndoles prefabricades, parets de vidre, plafons de fusta, materials plàstics, i qualsevol material que desdigui de l’entorn.

b) Fusteria. Els tancaments de portes i finestres seran de fusta tenyida o pintada, d’alumini oxilacat o emprimat per immersió de color, en les que s’assenyalen per a cada zona en l’article 23 d’aquesta ordenança.
Els gruixos i proporcions de marcs, pre-marcs i bastidors s’ajustaran als de la construcció tradicional en els nuclis històrics i mariners i àmbits contigus. En aquestes zones no s’admetran forats de finestres o balconades amb amplada lliure de pas superior a 130 cm ni agrupacions que desvirtuïn la proporció vertical dels buits resultants.
Els elements de protecció solar seran de persianes o porticons de fusta tenyida o pintada o metàl·lics amb les mateixes característiques que la fusteria i la seva composició serà a base de peces d’encadellat, lamel·les o llibrets seguint les tradicionals. En els nuclis històrics i mariners tradicionals i àrees adjacents es prohibeix de manera específica les persianes enrotllables de tambor.
No s’admeten vidres de fusteria tintats de color ni amb efecte mirall.

c) Serralleria. Les baranes i reixes seran de barrots de forja o de perfils metàl·lics pintades de color fosc, d o bé d’acer corten, d’acer inoxidable sorrejat, coure, zenc prepatinat o similar. Els barrots en els centres històrics i mariners es disposaran verticalment i es remataran amb passamà metàl·lic; en la resta de zones es podran disposar horitzontalment, sempre que es garanteixi que no siguin escalables.
En els nuclis històrics i mariners tradicionals i àrees adjacents s’admet el color blanc per als elements de serralleria.
De manera genèrica, no s’admeten les baranes i tancaments a base de planxes metàl·liques –ni massisses ni perforades-, vidre o fusta.

6. Tractament dels elements de coberta. Els elements de coberta s’ajustaran a les determinacions següents:

a) Cobertes inclinades. Les teulades seran fetes amb teula ceràmica àrab vella o envellida i amb formació de ràfecs volats sobre els plans de façanes. No s’admet l’acabat amb peces ceràmiques esmaltades.
L’obertura de buits en teulades –sense ultrapassar l’envolvent de la coberta- s’ajustarà a la proporció màxima del 30% que determina l’article 266.1.a) de composició de façanes.

b) Cobertes planes. En els nuclis històrics i mariners tradicionals i àrees adjacents les cobertes planes seran accessibles en format de terrat, acabats amb paviment de peces ceràmiques.
En les altres zones, a més dels terrats transitables acabats amb peces ceràmiques, es permeten les cobertes no transitables amb el tractament següent: coberta vegetal, protecció de graves, paviments flotants, etc… sempre amb un tractament cromàtic d’acord amb la carta de colors admesa.

c) Elements constructius sobre coberta. Tindran el mateix tipus de tractament que la resta dels paraments construïts de l’edificació.

Article 23.- Tractament del color

1. Tractament del color. Als efectes de regulació dels colors admesos en els diferents àmbits d’aplicació de les condicions estètiques que es delimiten en l’article 22.2 d’aquesta ordenança, es defineix la carta cromàtica a utilitzar en el municipi de Begur.

2. Determinació de la carta cromàtica. Els colors admesos en els diferents àmbits d’aplicació es defineixen d’acord amb els grups següents:

a) Grup 1
Colors terrossos, d’acord amb la carta de colors NCS S:
– 1040-Y30R , 1040-Y50R, 1040-Y60R
– 1050-Y40R , 1050-Y60R
– 1502-R
– 1515-Y30R
– 2002-R
– 2005-Y30R, 2005-Y70R
– 2010-Y40R
– 2020-Y30R, 2020-Y50R, 2020-Y70R
– 2030-Y30R, 2030-Y40R
– 2040-Y20R, 2040-Y70R
– 2050-Y50R, 2050-Y60R
– 2060-Y50R, 2060-Y60R
– 3050-Y60R
– 3050-Y70R
– 4050-Y70R

b) Grup 2
Colors terrossos, d’acord amb la carta de colors NCS S:
– 3005-Y20R, 3005-Y80R
– 3040-Y40 , 3040-Y60R
– 3502-R
– 4005-Y20R
– 4020-Y40R
– 4040-Y60R
– 5005-Y20R, 5005-Y80R
– 5020-Y50R, 5020-Y60R
– 6005-Y20R, 6005-Y80R
– 6010-Y30R, 6010-Y70R
– 7005-Y80R

c) Grup 3
Colors terrossos, d’acord amb la carta de colors NCS S:
– 2002-Y50R
– 5005-Y0R
– 5020-Y50R, 5020-Y60R, 5020-Y70R
– 5502-R
– 6005-Y20R, 6005-Y50R, 6005-Y80R
– 6010-Y30R, 6010-Y70R
– 7005-Y80R

d) Grup 4
Colors de la carta RAL
– 9010 Rainweiss (Blanc pur)
– 5015 Himmelblau (Blau cel)

e) Grup 5
Colors de la carta RAL
– 5005 Signalblau (Blau senyals)
– 5013 Kobaltblau (Blau cobalt)
– 6002 Laubgrün (Verd fulla)
– 6010 Grassgrün (Verd herba)
– 6029 Minzgrün (Verd menta)
– Altres colors
– Fusteria de fusta en el seu color natural o tenyida
– Fusteria metàl·lica segons colors de carta i acabats de l’article 22.5.b)

f) Grup 6
Colors de la carta RAL
– 3005 Weinrot (Vermell vi)
– 3007 Schwarzrot (Vermell negre)
– 3009 Oxidrot (Vermell òxid)
– 3011 Braunrot (Vermell bru)
– 5005 Signalblau (Blau senyals)
– 5013 Kobaltblau (Blau cobalt)
– 6002 Laubgrün (Verd fulla)
– 6010 Grassgrün (Verd herba)
– 6029 Minzgrün (Verd menta)
– 7023 Betongrau (Gris formigó)
– 7024 Graphitgrau (Gris grafit)
– 7026 Granitgrau (Gris granet)
– 7036 Platingrau (Gris platí)
– 9010 Rainweiss (Blanc pur)
– 9011 Graphitschwartz (Negre grafit)

g) Altres colors
– Fusteria de fusta en el seu color natural o tenyida
– Fusteria metàl·lica segons colors de carta i acabats de l’article 22.5.b)
– Elements metàl·lics segons colors de carta i acabats de l’article 22.5.c)

3. Colors admesos. Els colors admesos en els diferents àmbits d’aplicació, s’escolliran entre les categories de colors següents:

a) Nuclis històrics de Begur i Esclanyà (claus 1a i 1b), i àmbits urbans contigus (urbanització Sa Fontansa i claus 3, 5 i 6)
– Paraments: Color blanc del grup 4 carta RAL / grup 1 de colors terrossos carta NCS S
– Fusteria: Color blanc i color negre del grup 4 carta RAL / grup 2 de colors terrossos segons carta NCS S / grup 5 de colors carta RAL / fusta en el seu color natural o tenyida / fusteria metàl·lica anoditzada excepte en color alumini natural.
– Serralleria: Color blanc, color negre i colors de grup 6 carta RAL

b) Nuclis mariners tradicionals de Sa Riera, Sa Tuna i Fornells-Aiguablava (claus 1a i 1b)
– Paraments: Color blanc (preferent) i color blau cel del grup 4 carta RAL / grup 1 de colors terrossos segons carta NCS S
– Fusteria: Color blanc / color negre / grup 2 de colors terrossos segons carta NCS S / grups 5 i 6 de colors segons carta RAL / fusta en el seu color natural o tenyida / fusteria metàl·lica anoditzada excepte en color alumini natural.
– Serralleria: Color blanc, color negre i colors de grups 5 i 6 carta RAL / grups 1, 2 i 3 de colors terrossos carta NCS S

c) Nuclis rurals (clau 2)
– Paraments: Grup 1 de colors terrossos segons carta NCS S
– Fusteria: Color negre / grup 2 de colors terrossos segons carta NCS S / fusta en el seu color natural / fusteria metàl·lica anoditzada excepte en color alumini natural.
– Serralleria: Color blanc, color negre i colors de grup 6 carta RAL / grups 1, 2 i 3 de colors terrossos carta NCS S
d) Edificació aïllada en ciutat jardí (claus 7, 8, 9, 10, 20 i de planejaments derivats)
– Paraments: Grup 2 de colors terrossos segons carta NCS S
– Fusteria: Color negre/ grups 1, 2 i 3 de colors terrossos segons carta NCS S / grup 5 de colors segons carta RAL / fusta en el seu color natural o tenyida / fusteria metàl·lica anoditzada excepte en color alumini natural.
– Serralleria: Color negre i colors de grup 6 carta RAL / grups 1, 2 i 3 de colors terrossos carta NCS S
e) Edificació aïllada en la plana d’Esclanyà (claus 3, 7, 8 i de planejaments derivats)
– Paraments: Grup 1 de colors terrossos segons carta NCS S
– Fusteria: Color blanc / color negre / grup 3 de colors terrossos / fusta en el seu color natural o tenyida / fusteria metàl·lica anoditzada excepte en color alumini natural.
– Serralleria: : Color negre i colors de grup 6 carta RAL / grups 1, 2 i 3 de colors terrossos carta NCS S

Article 24.- Jardineria i arbrat

1. Projectes. Els projectes d’edificació contindran un apartat corresponent a l’enjardinament i condicionament de la parcel·la que atendrà a les determinacions que s’especifiquen en els apartats d’aquest article.

2. Protecció de l’arbrat. Es potenciarà la conservació de l’arbrat existent a la parcel∙la, aplicant la normativa corresponent en matèria de protecció d’incendis -Decret 123/2005, de 14 de juny -, i s’admet la substitució d’espècies com el pi blanc per alzines, o per altres espècies autòctones pròpies de la zona menys inflamables.
Després de les actuacions d’edificació, la densitat mínima final de l’arbrat resultant serà d’1 arbre cada 50 m2 de superfície lliure de parcel·la no edificada, amb un port d’alçada no inferior a 2,00 metres, sempre donant compliment a la normativa sectorial en matèria de prevenció d’incendis.

3. Espècies de plantació.
a) Arbrat. La nova plantació es correspondrà, de manera preferent, amb les espècies següents:
– Pinus pinea (pi pinyoner)
– Quercus ilex (alzina)
– Quercus suber (alzina surera)
– Olea europaea (olivera, ullastre)
– Tamarix sp. (tamariu)

b) Arbusts. Es recomanen els següents:
– Arbutus unedo (arboç)
– Juniperus communis (ginebre)
– Buxus sempervirens (boix)
– Prunus avum (cirerer)

c) Altres plantacions. La jardineria potenciarà les espècies mediterrànies de tipus herbàcia i arbustiva, com les següents:
– Lavanda angustifolia (espígol)
– Thymus vulgaris (farigola)
– Rosmarinus officinalis (romaní)
– Pistacia lentiscus (mata)
– Pistacia terebinthus (noguerola)
– Rhamnus alaternus (aladern)
– Daphne gnidium (matapoll)
– Ruscus aculeatus (galzeran)
– Rubia peregrina (roja)
– Smilax aspera (artitjol)
– Viburnum tinus (marfull)
– Juniperus communis (ginebró)
– Rhamnus lycioides (arçot)
– Rubus sp. (esbarzer)
– Ononis tridentata (ruac)
– Osyris alba (ginestó)
– Halimium sp (esteperola)
– Atriplex halimus (salat blanc)
També s’admetran en murs i pèrgoles les plantes enfiladisses, prioritzant les de baix requeriment hídric:
– Hedera helix (heura comú)
– Vitis vinae (parra)

d) Gespa. El tipus de gespa haurà de ser resistent a la sequera (espècies tipus Festuca arundinacea i Poa pratensis) i la superfície de plantació serà inferior al 20% de la parcel∙la.
Queden prohibides les espècies exòtiques i foranes i les prohibides en el Reial decret 1628/2011, de 14 de novembre, pel qual es regula la Llista i el Catàleg espanyol d’espècies exòtiques invasores, o normativa que la substitueixi. De manera específica es prohibeix la plantació d’espècies al∙lòctones o exòtiques per l’enjardinament dels espais verds -públics i privats)- següents:
– Evonymus japonica (evònim japonès)
– Ligustrum lucidum(troana)
– Cortaderia selloana (plomall de la Pampa)
– Robinia pseudoacacia (acàcia)
– Ailanthus sp. (ailant)
– Pyracantha sp. (piracanta)
– Helianthus tuberosus (nyàmera o tupinamba)
– Carpobrotus edulis (bàlsam)
– Opuntia maxima (figuera de moro)
– Acacia dealbata, A. longifolia, A. retinodes… (mimoses)
– Ailanthus altissima (vernís del Japó)
– Mirabilis jalapa (flor de nit)
– Aptenia cordifolia (cabellera de la reina)
– Agave americana (atzavara)
– Senecio tamoides (seneci)
– Arundo donax (canya)
– Ononis natrix (ungla de gat)
– Aloe maculata (aloe)
– Pittosporum tobira (pitòspor)
– Acanthus mollis (acant)
– Cornilla valentina (carolina)
– Delairea odorata (heura alemanya)
– Odalis pes-caprae (pa de cucut)

4. Protecció del sòls. Per reduir els efectes de la impermeabilització del sòl i evitar una excessiva escorrentia superficial, es limitaran les àrees pavimentades de l’espai lliure d’edificació de les parcel∙les d’acord amb les determinacions de l’article 30 d’aquesta ordenança.

Caldrà donar prioritat a la instal∙lació de paviments permeables o mixtes (que intercalin la pavimentació i el sòl amb vegetació) per afavorir la infiltració d’aigües pluvials i reduir l’escorrentia superficial.

Per tal de reduir la escorrentia superficial, el projecte d’edificació inclourà la construcció d’un dipòsit amb una capacitat mínima de 100 litres / m2 d superfície de coberta d’edificacions de la parcel∙la que reculli les aigües de totes les cobertes i de les terrasses pavimentades. Aquesta aigua s’haurà de reutilitzar pel reg de la zona enjardinada o pel circuit d’aigües grises.

En l’espai no edificat es permet la instal∙lació de piscines, pistes de tenis o frontons i la col∙locació d’elements desmuntables com pèrgoles, sempre que s’adaptin a les condicions estètiques generals, segueixin els criteris de les solucions tradicionals. S’hauran de dissenyar amb criteris d’integració paisatgística, estalvi energètic i minimització de la contaminació visual, acústica i lumínica.

5. Modelació del terreny. Les plataformes d’anivellació en l’interior de la parcel∙la s’ajustaran a les determinacions de l’article 34 d’aquesta ordenança sobre adaptació topogràfica. No abastaran, en cap punt, una alçada superior a 1,50 metres per sobre de la cota natural del terreny, ni una alçada superior a 2,20 metres per sota de la cota natural del terreny.

Els murs i elements de contenció s’ajustaran als sistemes constructius i materials que s’assenyalen en el mateix article 34 abans referit.

6. Sistemes de reg. Pel que fa al reg, si és necessària la instal∙lació d’un sistema de reg en els jardins, s’aconsella utilitzar sistemes de reg eficients (degoteig, microaspiració), programables i ajustant la programació a les demandes hídriques reals del sòl i de les espècies existents.

Es recomana prendre mesures per tal de reduir el consum d’aigua durant els mesos d’estiu pel que fa als equipaments esportius tan privats com públics que consumeixin grans quantitats d’aigua, tals com piscines, camps de gespa natural i artificial, etc…

TÍTOL SEGON. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ EN SÒL URBÀ

Article 25.- Determinacions sobre l’edificació en sòl urbà

La regulació detallada sobre condicions d’edificació del sòl urbà en el Títol IV de les normes urbanístiques del POUM, d’acord amb les normes aplicables als diferents tipus d’ordenació de l’edificació que determina.

CAPÍTOL 1. EDIFICACIÓ A ALINEACIÓ DE VIAL

Article 26.- Definició i determinació d’alçades a alineació de vial

1. Definició. L’alçada de l’edificació i el nombre màxim de plantes és allò establert en les normes aplicables a cada zona.
2. Determinació. L’alçada es mesurarà verticalment en el pla exterior de la façana, fins la intersecció amb el pla horitzontal que conté la línia de partida d’arrencada de la coberta, o amb el pla superior dels elements resistents en el cas de terrat o coberta plana. La determinació del punt de referència o punt d’origen per a la mesura de l’alçada s’ajustarà a les determinacions de l’article 237 de les normes urbanístiques del POUM per els supòsits següents:


Article 27.- Coberta

Per sobre de l’alçada reguladora màxima, només es permetran:

a) La coberta d’acabament de l’edifici, de pendent inferior al trenta cinc per cent i les arrancades de la qual siguin línies horitzontals paral·leles als paràmetres exteriors de les façanes, a una alçada no superior a la reguladora màxima i vol determinat pel sortint dels ràfecs. Les golfes resultants no seran habitables.

b) Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrat o coberta plana, amb alçada total màxima de seixanta centímetres (60cm).

c) Les baranes de façana anterior i posterior i les dels patis interiors, que s’alcin directament sobre l’alçada reguladora màxima. L’alçada d’aquestes baranes no podrà excedir de 1,30 metres.

d) Els elements de separació entre terrasses, situats directament sobre l’alçada reguladora màxima. L’alçada màxima d’aquests elements no podrà excedir de 1,80 m si són opacs i de 2,50 m si són transparents, reixes i similars.

e) Els elements tècnics de les instal·lacions.

f) Els elements decoratius de les façanes.

Article 28.- Patis i jardins

1. En zones d’edificació contínua, els espais lliures edificables que determina l’ordenació del POUM s’hauran de respectar com a tals, i quedaran exemptes d’edificacions principals i/o edificacions auxiliars. S’exceptuen els casos que es determinen en l’article 264.6 de les normes urbanístiques del POUM, de regulació de les condicions de volum de la zona de centre històric per als espais lliures de parcel·la.

2. Les edificacions existents en els espais lliures anteriorment citats, seran considerats en volum disconforme d’acord amb el règim establert en l’article 108 del DL 1/2010. Qualsevol obra que es pretengui realitzar amb finalitat de reforma, addició, ampliació o modificació de l’estructura existent, implicarà necessàriament que l’edificació s’hagi ajustat a l’alineació fixada per aquest Pla.

3. En l’espai lliure interior s’admeten les construccions i instal·lacions auxiliars, d’acord amb la definició de l’article 210, apartats 36 i 37 de les normes urbanístiques del POUM. Es podran adossar fins a 1,00 metre de distància dels límits de finques veïnes i gàlibs, sempre que els seus elements constructius quedin integrats al nivell de la rasant de cada plataforma d’acabament del pati o jardí, sense perjudici de les servituds imposades per l’ordenament civil i la legislació i/o normativa sectorial que sigui d’aplicació.

4. Patis en la zona de centre històric, claus 1a i 1b. Els espais lliures d’edificació situats en aquesta zona seran objecte de preservació o, a ser possible, s’enjardinaran o cultivaran com a horts, mantenint en tot cas l’arbrat existent. S’admetran les edificacions següents:

a) Pavellons auxiliars que, degut al pendent del terreny quedin encastats en aquest, formant una planta semisoterrani. La superfície màxima d’aquests pavellons serà de 30 m2.

b) Soterranis destinats a garatge-aparcament, en espais no arbrats i quan s’asseguri l’enjardinament.

5. Tàpies i tanques i a front de vial en les claus urbanístiques 1a i 1b, 3, 5 i 6. Tindran les característiques següents:

a) Tàpies. De construcció massissa i amb una alçada màxima permesa de 2,00 metres, amb les solucions constructives següents:
– Obra de fàbrica ceràmica o de blocs de formigó, amb acabat arrebossat i pintat d’acord amb la carta municipal de colors. Els elements de coronació seran amb fets amb peces ceràmiques o de pedra artificial, amb acabats ni brillants ni esmaltats, del mateix color que el mur.
– Murets de mamposteria amb pedra natural de Begur o similar.

b) Tanques. En la part massissa, s’admeten les mateixes solucions constructives que s’assenyalen en l’apartat a). L’alçada màxima permesa serà d’1,20 metres.

La part no massissa serà a base de reixa de barrots de forja o perfils metàl·lics de color negre, vermell oxiron o del mateix material natural. Els elements es disposaran sempre verticals, amb un ample de secció màxim de 20 mm en la projecció perpendicular al front de façana. El elements es separaran una distància mínima de 50 mm. i una distància màxima de 100 mm.
L’alçada total de la tanca resultant, incloent-hi la part massissa, no ultrapassarà els 2,00 metres.

CAPÍTOL 2. EDIFICACIÓ AÏLLADA

Article 29.- Volum edificable i ocupació

1. Volum edificable. El volum màxim edificable permès en cada parcel·la, inclosos els vols dels cossos i elements sortints, podrà desenvolupar-se, segons la zona, en una o més edificacions principals i destinar-ne part del volum a edificacions auxiliars.

2. Volum aparent. Es aquell que resulta de la volumetria de l’edificabilitat computable permesa i la d’aquells elements que malgrat no es considerin computables a efectes d’edificabilitat, si que ocasionen impacte visual per ocupació de l’espai edificable de la parcel·la. Entre aquest últims s’inclouria la construcció de recintes, façanes i front porticats i altres similars amb elements estructurals resistents, que puguin crear la sensació visual de volum edificat. Aquests àmbits computaran als efectes de l’ocupació màxima permesa i del nombre de plantes edificables.
No s’admet la construcció de murs paravents i de protecció de vistes en els espais lliures de les parcel·les.

3. Peces principals de l’habitatge. Atenent a la normativa vigent en termes d’habitabilitat dels habitatges, disposaran de les següents peces principals:
– Espais d’ús comú: estar + menjador + cuina
– Habitacions o dormitoris, incloent-hi vestidors integrats
– Cambra higiènica de les peces residencials: bany, lavabo, etc…

L’accés principal a l’habitatge es situarà sempre en planta sobre rasant, en cap cas a través de planta soterrani.

4. Altres peces no principals de l’habitatge. Compatibles amb els usos d’habitatge es poden distingir, entre d’altres, les següents:
– Trasters, rebosts, celler, etc..
– Gimnàs, sauna, piscines tancades, vestidors i cambres higièniques associades als anteriors
– Estudis, despatxos, sales de joc
– Rentadors, sales d’emmagatzematge, maquinàries i instal·lacions

5. Densitat d’habitatges. Quan en la regulació de la zona es fixin, en funció de les dimensions de la parcel·la, límits màxims al nombre d’unitats independents de residència o d’habitatges, o nombre màxim d’unitats d’edificació independents resultants de les possibles contribucions de l’edificació de cada parcel·la, s’hauran de respectar, encara que això comporti que no pugui aprofitar-se el sostre màxim possible segons l’índex d’edificabilitat.

6. Ocupació màxima de parcel·la. L’ocupació màxima de la superfície de la parcel·la que es pugui edificar és la establerta en les normes aplicables en cada zona. L’ocupació es mesurarà per la projecció ortogonal sobre un pla horitzontal de tot el volum de l’edificació incloent-hi els elements i cossos volats.

7. Plantes soterrani. Les plantes soterrani resultants de desmunts, anivellacions o excavacions no podran superar l’ocupació màxima de la superfície de parcel·la.

Article 30.- Sòl lliure d’edificació

1. Utilització del sòl lliure d’edificació. Els terrenys que resultessin lliures d’edificació per aplicació de la regla sobre ocupació màxima de la superfície de la parcel·la, no podran ser objecte, en superfície, de cap altre aprofitament que el corresponent a espais lliures al servei de l’edificació o edificacions construïdes en la parcel·la o parcel·les.

2. Condicionament del sòl lliure d’edificació. Els espais que no es destinin a l’edificació resultants es condicionaran com a jardins o espais lliures, amb protecció de l’arbrat existent. S’admet la pavimentació amb elements constructius d’obra -paviments amb enrajolats ceràmics o de formigó, paviments continus de formigó o regs asfàltics, formació de làmines d’aigua decorativa amb una profunditat fins a 20 cm, etc…- amb una superfície que no ultrapassi el 15% de la superfície lliure de la parcel·la.

3. Patis de llum per soterranis. S’admet la disposició de “patis anglesos” d’il·luminació i ventilació de la planta soterrani amb les condicions següents: no ocuparan una superfície més gran de 10 m2, ni ocuparan més d’un terç de la façana de l’edificació on se situï i la coronació dels elements de contenció de terres que el delimitin se situarà, com a mínim, a la mateixa cota que la del forjat de la planta que tingui consideració de planta baixa.

4. Dipòsits pluvials. S’admet la construcció de dipòsits soterrats per a la captació d’aigües pluvials, per destinar-ne a ús de reg de jardins o al circuit d’aigües grises dels habitatges. No computaran als efectes d’edificabilitat ni ocupació quant estiguin completament soterrats i no ultrapassen la capacitat que s’indica en l’article 24.4 d’aquestes ordenances.

5. Espais mancomunats. Els propietaris de dues o més parcel·les contigües podran establir la mancomunitat d’aquests espais lliures, amb subjecció als requisits formals establerts en aquestes normes per als patis mancomunats.

6. Cessió de sòls. Els propietaris podran cedir gratuïtament al municipi aquests sòls, fet que comportarà per al municipi el deure de la seva conservació amb subjecció a les normes sobre jardins públics, sempre que el municipi consideri que concorren raons d’interès públic, social o comunitari.

Article 31.- Separacions a límits

1. Definició. Aquestes separacions són les distàncies mínimes a les que pot situar-se l’edificació i els seus cossos sortints. Es defineixen per la menor distància fins a plans o superfícies reglades verticals, la directriu de la qual és la partió de cada parcel·la, des dels punts de cada cos d’edificació inclosos els elements i cossos volats.

2. Determinació. Les separacions mínimes de l’edificació o edificacions principals amb front a la via pública i als contigus de parcel·la o la distància entre edificacions, són les establertes en la regulació específica de cada zona. En el cas de la part de front de parcel·la a pas públic de vianants, l’amplada de la separació serà la mateixa que la que correspongui a finques veïnes per a cada zona.

3. Separació entre edificacions. La separació entre dos cossos d’edificació principal independents corresponent a habitatges situats dins d’una mateixa parcel·la, es regula per la distància mínima que entre cada edificació i els cossos d’edificació propers que estan construïts i que siguin els més alts.

4. Edificació en planta soterrani. Les plantes soterrani resultants de desmunts, anivellacions de terreny o excavacions, en el cas d’habitatges unifamiliars, hauran de respectar les distàncies mínimes a les partions de parcel·la. S’exceptua la part que correspon a les rampes d’accés i itineraris descobertes que donen accés des de l’exterior als usos permesos en els soterranis, i sempre que aquesta part no excedeixi del quinze per cent (15%) de la superfície lliure. Aquest percentatge d’ocupació es computable de manera separada a la del condicionament del sòl lliure de l’edificació a la qual es refereix l’article 30.2 d’aquestes ordenances.

En els altres casos s’estarà al què es disposa en l’article referent a l’ocupació màxima de la parcel·la.

Article 32.- Definició i determinació d’alçades en edificació aïllada

1. Definició. Els valors de les alçades màximes i el nombre màxim de plantes es determinen en les regulacions particulars de cada zona.

2. Determinació. L’alçada màxima de l’edificació es determinarà en cada punt a partir de la cota de pis de la planta que tingui la consideració de planta baixa.

3. Edificació en pendent. En els casos que, per raó del pendent del terreny, l’edificació es desenvolupi esglaonadament, els volums d’edificació que es construeixin sobre cadascuna de les plantes o parts de les plantes que posseeixin la consideració de planta baixa, se subjectaran a l’alçada màxima que correspongui per raó de cadascuna d’aquestes parts, i l’edificabilitat total no ultrapassarà la que resultaria d’edificar en un terreny horitzontal.

4. Plantes superposades. Quan d’acord amb les condicions definides en l’apartat anterior, l’edificació es produeixi de manera esglaonada, el volum aparent resultant no superarà les tres plantes d’alçada. En el desenvolupament de les plantes sobreposades s’admetrà una part de planta amb una superfície construïda de fins el 10% de l’edificabilitat de la parcel·la situada al mateix nivell que una part de planta principal i que es considerarà com a planta soterrani no computable. Aquesta part de planta es podrà destinar a espais de comunicació o a usos diferents als de peces principals de l’habitatge, tal com es defineixen en l’article 29.3 d’aquestes ordenances.
En qualsevol cas, el volum resultant respectarà les regles d’ocupació màxima permesa per a cada zona.

5. Cota de referència de la planta baixa. En cap cas, les cotes de referència de les plantes baixes podran establir-se amb una variació absoluta de més-menys un metre (1 m) en relació amb la cota natural del terreny. Es prendrà com a punt de referència el centre de gravetat de la planta baixa o part de la planta baixa.

6. Definició de planta soterrani. Es qualsevol planta que quedi per sota de la planta que tingui la consideració de planta baixa. Per tenir aquesta consideració compliran amb les condicions següents:

a) En cap cas, la cota de referència de la planta baixa quedarà a més d’un metre (1 m) del nivell d’acabament de l’esplanació de les terres.

b) Les plataformes o bermes de coronació de les terres en contacte amb les façanes de les edificacions tindran una amplada mínima d’1,50 m. al voltant de les façanes de les edificacions. En cas de no complir amb aquesta condició, serà d’aplicació l’apartat 7.b) d’aquest article.

7. Soterranis en substitució de terres. Es consideren dues situacions:

a) Front a vial. En el cas de front de parcel·les a vial amb perfil del terreny resultant de desmunt o excavació de terres per obertura del vial i que tingui una alçada de talús mínima de 2,00 metres a 1,00 metre de la l´’alineació a vial, s’admetrà la construcció d’edificació auxiliar destinada a garatge, amb la consideració de planta soterrani. El front edificat es limitarà a un terç de la façana de parcel·la, amb una amplada mínima que permeti l’accés de vehicles.

b) Interior de parcel·la. En els cas d’edificacions situades a l’interior de parcel·la, les plantes soterrani que es construeixin en substitució de terres, tindran la consideració de planta baixa en una franja de fins a 3,00 metres de profunditat en tots els fronts de l’edificació que tinguin la consideració de façana i que hauran de complir amb les normes de separació a partions i gàlibs edificables.

8. Alçada màxima de les edificacions en ciutat jardí. Els edificis a construir en les zones de ciutat jardí no superaran el màxim de dues plantes, ni l’alçada màxima de set metres sobre cada punt natural del terreny.

9. Construcció sobre l’alçada màxima. Per sobre de l’alçada màxima, només es permetrà:

a) La coberta definitiva de l’edifici, de pendent inferior al trenta cinc per cent (35%) i l’arrencada de la qual, se situa sobre una línia horitzontal paral·lela als paràmetres de les façanes situades a una alçada no superior a la màxima i el vol de la qual no superi el màxim admès per les volades. Les golfes resultants no seran habitables tret dels habitatges unifamiliars.

b) Les cambres d’aire i elements de cobertura en els casos de terrats o coberta plana, amb alçada total de seixanta centímetres (60 cm).

c) Les baranes fins a una alçada màxima de 1,30 m.

d) Els elements tècnics de les instal·lacions.

e) Els remats de l’edificació de caràcter exclusivament decoratiu.

Article 33.- Tanques

1. Disposició de les tanques. Les tanques s’hauran de subjectar en tota la seva longitud a les alineacions i rasants del carrer. En el cas de vials de la xarxa viària bàsica, hauran de situar-se a una distància que respecti la zona de domini públic regulada per la legislació sectorial corresponent.

2. Contenció de terres. Es considera que un mur de tancament de front de vial té la consideració d’element de contenció de terres quan suporti una berma o plataforma de terres amb una amplada > 1,50 metres.

3. Front de vial en excavació. Quan el perfil natural del terreny sobresurti del vial, degut a l’explanació d’aquest, la tanca d’obra no ultrapassarà el perfil natural del terreny més de 50 cm, establint-se com a alçada màxima per al mur de contenció 3,50 m mesurats des del rasant del vial. Com a protecció sobre el coronament dels murs de contenció únicament s’admeten baranes amb una alçada màxima total de 110 cm, incloent-hi tots els elements de protecció.

4. Edificacions a front de vial. Per al cas de l’apartat anterior, les construccions auxiliars podran tenir façana directament a la paret de tancament, sempre que aquesta quedi com una construcció en semisoterrani d’una sola façana i totalment encastada en el perfil natural del terreny.

5. Front de vial a nivell del terreny o en terraplenat. Quan els terrenys dels solars que donin front a carrer siguin horitzontals o amb pendent recaient avall, la tanca s’ajustarà a l’alineació del vial, amb una alçada màxima total de 2,00 metres, i el mur d’obra no podrà tenir una alçada superior a 60 cm, permetent-se la construcció d’agulles o pilars d’obra massissa com a suport d’elements metàl·lics, tals com reixes, portes, armaris de comptadors d’aigua, d’electricitat, armari de recollida d’escombraries (moble PaP) o similars.

6. Tanques entre propietats d’ús privat. Les tanques de delimitació de propietats entre solars contigus seran a base de vegetació viva, que es podran reforçar amb pilars metàl·lics o de formigó i una malla metàl·lica, amb una alçada màxima total de 2,00 metres. Per a la protecció de possibles efectes d’escorrentia d’aigües, es permet la construcció de murets de fins una alçada de 60 cm, amb les mateixes característiques que les tanques a façanes a espai públic. S’admet la col·locació de tanques cinegètiques.



7. Materials per tanques. Les construcció de tanques a front de vial o espai públic és obligatòria per a la delimitació de parcel·la, a escollir entre els següents materials:

a) Part massissa:
– Obra de fàbrica ceràmica o de blocs de formigó, amb acabat arrebossat i pintat d’acord amb la carta municipal de colors. Els elements de coronació seran amb fets amb peces ceràmiques o de pedra artificial, amb acabats ni brillants ni esmaltats, del mateix color que el mur.
– Murets de mamposteria o aplacat amb pedra natural de Begur o similar.
– Murets de formigó amb acabat tenyit a l’òxid.

b) Part no massissa:
– Tanca amb filat metàl·lic a torsió, de color negre o del mateix material natural.
– Tanca de malla metàl·lica electrosoldada, de color negre o del mateix material natural.
– Reixa de barrots de forja o perfils metàl·lics, de color negre, vermell oxiron o del mateix material natural. Els elements es disposaran sempre verticals, amb un ample de secció màxim de 20 mm en la projecció perpendicular al front de façana. El elements es separaran una distància mínima de 50 mm. i una distància màxima de 100 mm.
– Plafons i perfils metàl·lics, de color negre, vermell oxiron o del mateix material natural. Els elements es disposaran sempre verticals, amb un separació mínima de 50 mm en la projecció perpendicular al front de façana – No s’admeten els elements de tancament i/o de recobriment de fusta, d’elements vegetals secs ni de materials plàstics.

c) Baranes de protecció sobre murs de contenció o de façana:
– Reixa de barrots de forja o perfils metàl·lics, de color negre, vermell oxiron o del mateix material natural. Els elements es disposaran sempre verticals, amb un ample de secció màxim de 20 mm i una separació de fins 100 mm. La barana, tindrà una alçada màxima de 110 cm, incloent-hi l’ampit de coronació del mur on es col·loqui.

Article 34.- Adaptació topogràfica

1. Determinació. Les plataformes d’anivellació en l’interior de la parcel·la -excepte els soterranis- hauran de disposar-se de tal manera que no ultrapassin un talús virtual de pendent 1:1 (alçada: base) traçats des de les cotes, per sobre o per sota, possibles en les partions.

2. Murs i elements de contenció en partions. Els murs i elements de contenció per anivellació de terres en les partions no abastaran, en cap punt, una alçada superior a 1,50 metres per sobre de la cota natural del terreny, ni una alçada superior a 2,20 metres per sota de la cota natural de la partió.

3. Murs i elements de contenció a l’interior de parcel·la. Els murs i elements de contenció per anivellació de terres a l’interior de la parcel·la no podran ultrapassar, en la seva part vista, una alçada de 3,70 metres, i no abastaran, en cap punt, una alçada superior a 1,50 metres per sobre ni una alçada superior a 2,20 metres per sota, de la cota natural del terreny en cada punt.

4. Rampes d’accés rodat a garatges.

a) En l’àmbit que correspon a les rampes d’accés rodat a garatges situats en plantes soterranis, s’admet l’excavació fins s 3,50 metres de la cota natural del terreny.

b) En l’àmbit que correspon a les rampes d’accés rodat a garatges en sentit ascendent, s’admet la contenció de terres de fins a 3,50 metres sobre la cota natural del terreny.

En tots dos casos es compliran amb les condicions sobre adaptació topogràfica en els límits amb parcel·les veïnes que es determina en l’article 34 d’aquestes ordenances.

5. Materials i acabament dels murs i elements de contenció. S‘admeten el següents materials i sistemes per a la construcció del elements de contenció i anivellament de terres:

– Murs d’obra de fàbrica ceràmica o de blocs de formigó, amb acabat arrebossat i pintat d’acord amb la carta municipal de colors. Els elements de coronació seran amb fets amb peces ceràmiques o de pedra artificial, amb acabats ni brillants ni esmaltats, del mateix color que el mur.
– Murs de mamposteria o revestiment amb pedra natural de Begur o similar.
– Murs de formigó amb acabat tenyit a l’òxid.
– Murs verds.
– Contenció amb rocalles i gabions metàl·lics amb reblert de material de pedra de Begur o similar. Formaran un angle amb l’horitzontal d’entre 90º i 65º.
– Sistemes de terra armada o talussos naturals amb plantació.

Les rocalles, gabions, terra armada o talussos naturals no s’admeten en la formació de contenció de terres a límit de front de parcel·la a vial o espai públic ni entre finques veïnes i es deuran de recular a una distància mínima d’1,80 m. del límit de la parcel·la.
En els límits entre veïns, en cas de modificació del perfil natural -excavació o terraplenat-, la contenció de terres és obligada i no s’admeten els talussos sense tractament.

6. Alçat aparent dels murs i elements de contenció. Els murs i elements de contenció d’obra, formigó o materials petris no tindran una alçada vista més gran de 2,20 metres per a cada bancada o anivellament de terres.
En el cas de murs amb acabat revestit de pedra natural, murs verds o talussos vegetats, s’admet una alçada màxima de 3,70 metres per a una única bancada o anivellament de terres.
L’alçat aparent resultant de l’acumulació d’un o més d’un nivell de contenció de terres no ultrapassarà l’alçada de 3,70 metres. A partir d’aquesta alçada acumulada, el següent element de contenció es deurà de recular com a mínim, aquesta mateixa distància.


7. Materials de rebliment. En quant als materials de rebliment s’estarà a allò que disposa l’article 27.5) de les normes del POUM que determina que només es podran obtenir de l’excavació del sòl d’acord amb el Decret 89/2010, de 29 de juny, pel qual s’aprova el Programa de gestió de residus de la construcció de Catalunya (PROGROC), es regula la producció i gestió dels residus de la construcció i demolició, i el cànon sobre la deposició controlada dels residus de la construcció.
En cap cas resulta admissible l’aportació, com a materials de rebliment, de runes d’enderroc i residus de la construcció, els quals tenen la categoria de residus, i per tant s’han de gestionar sempre en instal∙lacions autoritzades per la Junta de Residus de la Generalitat de Catalunya. Els abocaments de runes constitueixen una infracció tipificada en la Decret Legislatiu 1/2009, de 21 de juliol, pel qual s’aprova el Text refós de la Llei reguladora dels residus.

CAPÍTOL 3. VOLUMETRIA ESPECÍFICA

Article 35.- Paràmetres de referència

1. La composició o ordenació de volums, pròpia d’aquest tipus d’ordenació, es realitzarà per a cada sector amb la definició del planejament derivat que el desenvolupi o en el projecte d’obres per sol·licitud de llicències, que correspongui segons la qualificació del sòl.

2. El planejament derivat o els projectes d’obres hauran d’aplicar les condicions urbanístiques establertes per a cada zona. Quan per aplicació d’aquestes condicions es determini o fixi el destí concret del sòl, operaran els paràmetres propis del tipus d’ordenació per volumetria específica, a fi d’abastar els següents resultats:

a) La distribució de l’edificabilitat neta entre les parcel·les.
b) L’ordenació precisa o flexible, però inequívoca, de la forma de l’edificació.
c) La col·locació relativa de l’edificació amb un criteri d’uniformitat.

3. D’acord l’ordenació de la forma d’edificació escollida, s’aplicaran els paràmetres de regulació urbanística que corresponguin:

a) Edificació a alineació de vial, articles 24 a 26 d’aquestes ordenances.
b) Edificació aïllada, articles 27 a 32 d’aquestes ordenances.

TÍTOL TERCER. CONDICIONS D’EDIFICACIÓ EN SÒL NO URBANITZABLE

Article 36.- Determinacions sobre l’edificació en sòl no urbanitzable

La regulació detallada sobre condicions d’edificació en sòl no urbanitzable desenvolupa les determinacions del Títol II. Règim del sòl, Capítol 7, Règim del sòl no urbanitzable de les normes urbanístiques del POUM.
També s’incorporen les determinacions de les Normes d’ordenació territorial (NOT) i les Directrius de paisatge (DP) contingudes al Pla territorial de les Comarques Gironines (PTCG) actualment vigent.

CAPÍTOL 1. INTEGRACIÓ PAISATGÍSTICA

Article 37.- Estratègies d’integració paisatgística

Els nous elements a construir en els espais en sòl no urbanitzable hauran d’adoptar alguna de les possibilitats següents, en funció de les característiques que hagi de tenir la construcció i les del paisatge on se situa:

1. Harmonització / contextualització. D’aplicació en els casos que la construcció sigui un element positiu o neutre en el paisatge. Es buscarà l’establiment d’una continuïtat entre els elements preexistents i els nous, adoptant pautes assimilables en termes tipològics, volumètrics, d’escala de l’actuació, etc.

2. Ocultació / mimetització. D’aplicació en els casos que la construcció sigui un element negatiu en el paisatge. Es planteja amagar, total o parcialment, la visió d’elements poc desitjable per a determinats punts de vista, amb la imposició d’elements propis del paisatge com pantalles vegetals, motes de terreny, estructures, etc. En el cas de la mimetització l’estratègia més freqüent passa pel camuflatge mitjançant la repetició de patrons existents en el lloc de tipus cromàtic, materials emprats, formals, etc.

3. Singularització / monumentalització. D’aplicació en els casos que la construcció sigui un element paisatgístic d’especial interès. Es buscarà l’establiment de noves relacions entre els elements del paisatge a partir del protagonisme del nou element o elements. L’estratègia a utilitzar serà la utilització del contrast entre les parts del projecte com a recurs expressiu.
Per a la utilització d’aquesta estratègia es requerirà d’informe favorable de l’òrgan competent en matèria de paisatge.

Article 38.- Actuacions en l’espai agrari

1. L’espai agrari. Els espais agrícoles, forestals i ramader proporcionen un fons paisatgístic que, per la presència que té en el territori, en constitueix un component identitari principal. Cal, per tant, fer compatibles el respecte dels valors com a bé paisatgístic d’interès públic i la funcionalitat agrària, per tal que mantingui els trets bàsics de la seva fisonomia.

2. Elements estructurals del paisatge. Es consideren elements estructurals de la configuració del paisatge agrari els camins, la xarxa de drenatge natural, els canals de rec, les separacions topogràfiques i de vegetació entre conreus i parcel·les, les feixes d’anivellament del terreny, els murs de pedra seca, i les pautes de localització i de configuració de les construccions tradicionals. Es recomana la preservació d’aquests elements o, en el cas que calguin transformacions derivades de canvis necessaris en els sistemes d’explotació, que es procuri el manteniment de la imatge d’espai fragmentat pròpia del paisatge existent.

3. Instal·lacions especials. La implantació d’instal·lacions de configuració en extensió, en el medi rural s’ha de subjectar a les directrius i a les condicions que pugui establir les directrius de planejament territorial i de protecció d’àmbit superior.

4. Continuïtat territorial. Per tal de fomentar la continuïtat territorial de les explotacions i evitar la fragmentació dels camps, s’ha d’evitar en el possible l’obertura de nous camins sense perjudici del que requereixin les operacions de concentració parcel·lària. Així mateix, en l’estesa de xarxes d’infraestructures d’interès local, s’han d’aprofitar els canals de pas i els corredors i les vies de comunicació existents.

5. Tancament de l’espai agrari. La construcció de tanques a l’espai agrari, i en el sòl no urbanitzable en general, ha de limitar-se a aquells casos en què siguin imprescindibles per les circumstàncies del lloc o es justifiqui la seva necessitat per atendre els requeriments productius de l’explotació.
Es recomana, quan sigui funcionalment possible, la utilització d’altres sistemes per l’assenyalament del límit de la propietat o de l’àmbit de l’activitat.

CAPÍTOL 2. EDIFICACIONS I CONSTRUCCIONS

Article 39.- Condicions d’ordenació

1. Efectes en el paisatge. Pels seus efectes en el paisatge, cal extremar la qualitat dels projectes i les garanties d’autorització de les noves edificacions, construccions o instal·lacions aïllades que es poden admetre en sòl no urbanitzable.

2. Opcions de projecte. Entre les estratègies d’integració paisatgística d’un nou element aïllat en el paisatge que es determinen en l’article 35 de les presents ordenances, es considera preferent la primera, que pretén la integració de l’element en el paisatge, amb un resultat positiu o, com a mínim, neutre pel que fa a la qualitat d’aquest paisatge. L’estratègia de mimesi / ocultació és la indicada quan no es pot assolir un grau acceptable d’harmonització. Excepcionalment, es pot optar per l’estratègia de monumentalització quan, per l’elevada qualitat formal i singularitat del nou element a construir, aquest hagi de passar a ser un component principal del paisatge.

3. Estudi d’impacte. Tots els projectes d’edificacions, construccions o instal·lacions aïllades han d’incorporar un estudi d’impacte i integració paisatgística.

4. Plans especials. Els plans especials urbanístics d’ordenació del paisatge i els altres instruments de planejament urbanístic han d’establir paràmetres per a la regulació de les edificacions en sòl no urbanitzable, en especial d’aquelles motivades per les activitats agrícoles i ramaderes. Els paràmetres han de ser coherents amb el patró agrari i paisatgístic que es deriva en cada cas de la xarxa de camins, el sistema de rec, la parcel·lació i la topografia i en tot cas no han de contradir el que es disposa en la normativa sectorial agrària.

Article 40.- Condicions d’edificació

1. Edificacions aïllades de nova construcció. Les edificacions aïllades de nova construcció s’han de subjectar a les següents condicions:

a) Implantació. Atès que una adequada implantació contribueix significativament a la integració paisatgística de la construcció, s’han d’avaluar diverses alternatives d’emplaçament i se seleccionarà la més adient amb relació amb el paisatge. En principi, i llevat dels casos d’estratègia de monumentalització, convé evitar les localitzacions a les parts centrals dels fons de vall, en punts focals respecte a carreteres, miradors i en indrets amb alta exposició visual.

b) Perfil territorial. S’han de preservar les línies del relleu que defineixen els perfils panoràmics i s’evitarà la localització d’edificacions sobre els punts prominents, els careners i les cotes més altes del territori, on la projecció de la silueta de l’edificació en la línia d’horitzó modifiqui el perfil natural perceptible del paisatge.

c) Proporció. Les construccions han de ser proporcionades a la dimensió i escala del paisatge, de manera que s’evitin o es fraccionin aquelles que per la seva grandària constitueixen una presencia impròpia i desproporcionada.

d) Pendent. En totes les intervencions s’ha d’evitar ocupar els terrenys amb major pendent. Quan siguin necessaris anivellaments, s’ha de procurar evitar l’aparició de murs de contenció de terres i s’han de salvar els desnivells amb desmunts o talussos amb pendents que permetin la revegetació. Per tal de minimitzar l’impacte visual, les edificacions s’han d’esglaonar o s’han de descomposar en diversos elements simples articulats, de manera que s’eviti la creació de grans plataformes horitzontals que acumulin en els seus extrems importants diferències de cota entre el terreny natural i el modificat.

e) Parcel·la. La correcta inserció en el medi rural de qualsevol construcció requereix que aquesta ocupi la mínima part possible de la parcel·la i que la resta mantingui el caràcter d’espai rural no artificialitzat que ha d’actuar de coixí amb l’entorn no transformat, tot i que s’admeten les actuacions necessàries per donar un correcte tractament als límits de la construcció.

f) Distàncies. Les edificacions s’han de separar com a mínim 100 metres de les zones fluvials dels rius, rieres i barrancs. Així mateix, i sense perjudici de la normativa d’aplicació en cada cas, s’han de separar dels marges de les infraestructures lineals de comunicació, un mínim de 50 metres de les vies locals 100 de les generals. En el cas dels camins rurals, aquest mantindran en el seu traçat actual, i no es podrà edificar a una distancia inferior a 10 m del seu eix. Aquestes distàncies que es consideren com els mínims desitjables es poden disminuir justificadament en aquells casos d’edificacions agràries o d’interès públic de necessària ubicació en una parcel·la en què la configuració del territori les faci inabastables.

g) Façanes i cobertes. És obligatori el tractament com a façana de tots els paraments exteriors de les edificacions, sigui quina sigui la seva finalitat, i com a materials d’acabament només s’han d’utilitzar aquells que presentin colors i textures que harmonitzin amb el caràcter del paisatge i no introdueixin contrastos estranys que en desvaloritzin la imatge dominant.

h) Vegetació. Es recomana la utilització de vegetació i, en concret, d’arbrat, amb espècies i plantacions pròpies del lloc per a facilitar la integració paisatgística de l’edificació.

2. Edificacions existents. Les pautes d’actuació establertes en aquest article són d’aplicació, si s’escau, per millorar la integració paisatgística de les edificacions rurals existents.

Article 41.- Tanques en l’espai agrari

En aquells casos permesos d’acord amb les determinacions de l’article 38.5, la construcció de tanques de separació de finques, parcel·les o recintes en l’espai agrari està subjecte a les següents directrius i condicions:

a) Amb les excepcions que preveu la lletra h) no s’admeten tanques d’obra, llevat dels murs de pedra seca d’alçada no superior a 90 cm, sense cap altre tipus de coronament.

b) Les tanques poden ser de vegetal viu o de materials que permetin la transparència en tota la seva alçada, de les anomenades de tipus “cinegètic”, amb una alçada màxima de 2,00 metres. La tanca deixarà un pas mínim de 20 cm. entre aquesta i el terreny on ses situï i les separacions mínimes seran de 2 metres del marge del camí quan sigui un camí principal i a 3 metres de l’eix del camí quan sigui un camí secundari.
En cap cas s’admeten tanques fetes a base de malla metàl·lica torsionada o electrosoldada ni filat espinós.

c) Les tanques visualment permeables poden complementar-se amb vegetació viva pròpia de l’entorn per aconseguir el grau d’opacitat que es desitgi.

d) Les tanques han de tenir un tractament regular i homogeni en tota la seva longitud, per bé que poden incorporar diferències per tal de millorar la integració amb l’entorn si aquest no és homogeni.

e) Els materials manufacturats utilitzats en les tanques han de tenir colors discrets per tal que s’integrin bé en gamma cromàtica del lloc.

f) Sempre que no sigui incompatible amb l’activitat que motivi la necessitat de tanques, aquestes han de permetre el pas de la petita fauna terrestre pròpia del lloc.

g) Les tanques d’obra existents i les que preveu la lletra h) s’han de tractar amb superposicions de vegetació viva per tal de millorar la seva integració en el paisatge.

h) Només s’admeten tanques d’obra o opaques en general en aquelles parcel·les on per motius de seguretat calgui garantir la impossibilitat d’accés o de vistes i no hi hagi altres fórmules de tancament que puguin garantir-ho. Es construiran a base de murs de pedra seca, mamposteria o de obra de fàbrica amb el mateix tractament i acabat de l’edificació principal.

i) Les tanques que puguin afectar la funcionalitat dels espais connectors han d’adoptar solucions que evitin en grau suficient aquesta afectació.

Article 42.- Infraestructures lineals

1. Les infraestructures lineals —xarxa viària, conduccions de gas i d’electricitat, etc.—, a causa dels seus requeriments de traçat i connexió, sovint independents de les referències del territori perceptible, són una potencial intrusió en el paisatge, agreujada per la seva envergadura física. És un criteri general, vàlid per a tots els traçats d’infraestructures lineals, el de minimitzar la fragmentació física del territori i els canvis de configuració dels terrenys necessaris per a la seva construcció.

2. Els projectes de les infraestructures lineals de totes classes han d’adoptar les solucions adequades per a minimitzar-ne i/o esmorteir-ne la presència en el paisatge rural, llevat dels casos en què poden aportar interès al paisatge com els següents:

– Ponts i viaductes viaris i altres artefactes singulars que, mitjançant un projecte de qualitat, poden tenir un caràcter monumental.
– Conduccions d’aigua a cel obert susceptibles d’ésser integrades com a elements d’interès paisatgístic.
– Trams viaris constitutius de passeigs arbrats.

3. Els projectes viaris, a més de tenir cura de la correcta i discreta inserció de la via en el paisatge, han de considerar-ne també la funció com a itinerari de percepció del paisatge. Tanmateix, aquest objectiu no és argument per a una major presència de la infraestructura, llevat dels casos on l’interès de l’itinerari visual pogués justificar-ho.

4. L’acompanyament d’arbrat, o vegetació en general, dels elements lineals d’infraestructures és, llevat de casos excepcionals o d’impediments per normativa sectorial, una recomanació amb valor general.

5. Les infraestructures aèries, en concret les línies elèctriques i telefòniques, han de seguir preferentment les traces establertes per carreteres i camins, i quan no pugui ésser així s’han d’agrupar en corredors que han d’establir els instruments sectorials corresponents amb criteris de minimitzar-ne l’impacte en el paisatge

TÍTOL QUART. EXECUCIÓ D’OBRES I INSTAL·LACIONS

CAPÍTOL 1. REGULACIÓ DE LES OBRES

Article 43.- Condicions generals de les obres

1. La classificació de les intervencions del procés constructiu en els edificis es detalla a l’Ordenança municipal de tramitació deis expedients urbanístics i d’activitats (OMTEUA) actualment vigent.

2. Als efectes de la present Ordenança i d’acord amb l’article 62 de l’OMTEUA, es distingeixen els següents tipus de llicència:

a) Llicències d’edificació.
– Llicència d’obres majors
– Llicència d’obres menors
– Llicència d’enderroc

b) Llicències d’ús del sòl i subsòl.
– Primera ocupació i ús d’edificis
– Llicència d’obres de gual
– Llicència de connexió de serveis
-Llicència d’obertura de vies, camins i accessos rodats
– Llicència de moviments de terres
– Llicència d’obres d’urbanització
– Llicència per a la instal·lació de grues i aparells elevadors per a la construcció
– Llicència per a instal·lacions publicitàries i cartells
– Llicència de tala d’arbrat

c) Llicències d’activitat.
– Llicència d’activitats sotmeses a la Llei 20/2009 (LPCAA)
– Llicència d’obertura d’activitats innòcues, Llei 16/2015 (LSAA)

3. La documentació requerida i els tràmits per a l’atorgament de les llicències corresponents atendran a les disposicions del Títol Quart de l’OMTEUA actualment vigent.

CAPÍTOL 2. OBRES D’ENDERROCS

Article 44. Enderrocs.

1. Es considera obra d’enderroc desmuntar I’edifici, tot i que es mantinguin les parets mitgeres i les façanes.

2. El solar resultant s’haurà de delimitar mitjançant una tanca de fins a 2,00 m d’alçada, alineada a façana i les parets mitgeres, d’acord amb les determinacions urbanístiques per a les zones on se situïn.

3. Durant I’obra d’enderroc es garantirà el funcionament dels serveis o les instal·lacions públiques que depenguin físicament de I’edificació a enderrocar.

4. En el cas d’actuació sobre àmbits definits com a espais de jaciments arqueològics, elements amb protecció arquitectònica o mediambiental, per obtenir la llicència d’enderroc s’haurà de tenir en compte el què estableix el catàleg de béns protegits per cada supòsit.

CAPÍTOL 3. OBRES DE REFORMA I AMPLIACIÓ

Article 45.- Reforma i ampliació

1. Es considera una obra de reforma o bé d’ampliació aquella que no necessita I’enderroc total de I’edificació existent.

2. Són obres de reforma les de: conservació, consolidació, rehabilitació, reparació, modernització i millora.

3. Les disposicions d’aquest Capítol són aplicables a les obres de reforma i ampliació amb exclusió de les de gran rehabilitació que s’adscriuen a aquests efectes a obra de nova planta.

4. Patis:
a) Els patis existents, inclosos en una obra de reforma o ampliació, poden mantenir les seves dimensions i s’hi permet fer noves obertures per a millorar les condicions d’habitabilitat deis habitatges existents.

b) Si I’obra de reforma o ampliació necessita la construcció de nous patis, aquests s’han d’ajustar a allà que determinen amb caràcter general el POUM i aquesta mateixa ordenança.

c) Pel que fa als casos de prolongació de patis existents, s’aplicaran les determinacions del POUM a la part prolongada, i es mantindrà en la seva actual configuració la part existent, sempre que I’ampliació no superi el 50% de la superfície resultant de I’edifici.

d) Si I’obra de reforma comporta una nova configuració de I’espai habitat, aquest s’ha d’ajustar a les mesures que determina el POUM.

CAPÍTOL 4. ELEMENTS AUXILIARS DE LES OBRES I OCUPACIÓ DE VIA PÚBLICA

Article 46.- Condicions generals

L’ocupació de la via pública per elements auxiliars d’obres complirà les següents condicions generals:

1. Cal que estigui justificada pel desenvolupament de les obres, procurar limitar I’ocupació superficial i la permanència als mínims necessaris i garantir I’adequada seguretat.

2. S’ha d’adaptar a les exigències del trànsit, el transport públic i d’altres serveis públics i de les persones segons la normativa vigent.

3. Els Serveis Municipals poden prohibir el trànsit al voltant de les obres quan ofereixin dificultat o perill al trànsit (vianants i/o vehicles) per la via pública. Aquesta limitació tindrà en tot cas caràcter excepcional, un cop acreditada I’inexistència d’alternatives i es limitarà al temps imprescindible per adoptar d’altres solucions o mesures que garanteixin novament la seguretat del trànsit.

4. Cal assenyalar-Ies convenientment de forma permanent i amb lIum durant la nit.

5. Pel que fa a la I’aplicació d’arrebossats o d’altres operacions anàlogues de caràcter circumstancial, es delimitarà la zona afectada a la vorera i es mantindrà un operari per avisar oportunament els vianants i els vehicles.

6. Els materials s’han de dipositar i preparar dintre del recinte de I’obra i, quan no sigui possible, el dipòsit i la preparació es faran al punt o espai que els Serveis Municipals designin.

7. Durant I’execució de les obres, cal mantenir en correctes condicions d’ús I’enllumenat, el mobiliari i la senyalització urbana, com també cal garantir el compliment de la Llei 20/1991, de 25 de novembre, de Promoció de l’Accessibilitat i de Supressió de Barreres Arquitectòniques.

8. Caldrà sol’ licitar i obtenir la corresponent llicència d’ocupació de la via pública.

9. Una vegada acabada I’ocupació de la via pública cal restituir les característiques anteriors, si la llicència municipal no determina cap condició especial.

10. L’ocupació de la via pública s’entén sempre amb caràcter provisional, mentre durin les obres. Per aixà, des del moment que transcorri un mes sense haver començat les obres, o s’interrompin durant el mateix temps, caldrà suprimir i deixar lIiure l’espai públic al trànsit i pas de vianants, sen s perjudici d’adoptar les mesures de precaució convenients.

11. Qualsevol solar, amb independència que hagi d’estar sotmès a posterior edificació o no, caldrà que es mantingui net i tancat, amb tanca de 2,00 metres d’alçada mínima realitzada amb materials i acabats de façana, segons les determinacions que corresponguin a la zona on se situï la finca. En el supòsit que aquest solar no sigui objecte imminent d’edificació, caldrà que tingui la tanca alineada al pla de façana.

12. Es construirà o reposarà la vorera del davant de la finca segons les determinacions del planejament o projecte d’urbanització d’aplicació i, en el seu cas, les condicions particulars establertes a la lIicència i/o a l’acta de replanteig prèvia a l’inici de les obres i dins el termini d’execució i conclusió de I’obra.

13. Es repararà o indemnitzarà els danys que es causin als elements d’urbanització del sòl, subsòl i vol de la via pública.

14. S’enretiraran, en el termini de les quaranta-vuit hores després d’acabada I’obra, els materials sobrants, les bastides, les tanques i les barreres.

15. Es recolliran i conduiran les aigües pluvials. Les canonades necessàries per a aquesta finalitat han de ser encastades a la planta baixa. Les escomeses d’electricitat i d’aigua han de soterrades.

16. Cal preveure a la façana els tubs necessaris per el pas de xarxes de telefonia o electricitat. Les aigües brutes, residuals i pluvials han de ser conduïdes a les xarxes de clavegueram respectives més properes – de sanejament i pluvials, respectivament- i s’han d’instal·lar sifons hidràulics d’aïllament. Les aigües pluvials, no es podran connectar en cap cas a la xarxa de clavegueram d’aigües residuals. Aquests treballs són a càrrec exclusivament del promotor de les obres.

17. El desguàs de les piscines s’haurà de connectar a la xarxa de clavegueram d’aigües residuals o, en el seu cas, s’utilitzarà per alimentació del circuit d’aigües negres de l’edificació.

18. S’han de permetre a les façanes de I’edifici la instal·lació de plaques, números, senyals de trànsit i altres elements d’utilitat pública que determini l’Ajuntament, sense que la instal·lació generi cap dret a indemnització.

19. Als efectes de garantir el compliment de les obligacions anteriors en relació a I’ocupació de la via pública i, en el seu cas, la reposició d’elements urbans preexistents que es puguin malmetre per I’execució de les obres, la llicència que les autoritzi establirà la corresponent fiança.

Article 47.- Tanques de protecció d’obres.

1. Cal utilitzar tanques en tots els Ilocs necessaris durant el procés constructiu (construcció, reparació, enderroc), per tal d’impossibilitar:

a) Que persones o vehicles puguin accedir a zones de la construcció on existeix la possibilitat de caigudes o esllavissaments de materials, eines o terres.

b) Que persones o vehicles puguin accedir als les de maniobres de maquinàries de la construcció (grues,compressors, etc.).

2. Cal que les tanques tinguin la solidesa i la forma adient a I’ús al qual es destinin, que permetin la circulació de vehicles i vianants sense risc i que tinguin una visibilitat garantida, tant de dia com de nit, amb la senyalització lIuminosa adequada per tal que es puguin detectar.

3. La tanca s’ha de compondre de paraments verticals plans opacs (maons, planxes de fusta o metàl·liques, panells prefabricats … ) d’una altura mínima de 2,00 m, mesurada sobre la cota de la rasant de la vorera. Exteriorment la tanca ha d’anar arrebossada i pintada si es realitza d’obra. També es poden admetre, en una longitud màxima de 10 metres, reixats mòbils per I’accés a I’obra i que en tot cas assegurin condicions suficients d’estabilitat i resistència i de seguretat pels vianants. En les zones de ciutat jardí s’admeten mallats metàl·lics, plàstics o similars, col·locats sobre elements de subjecció que assegurin la necessària resistència a la instal·lació a l’intempèrie (pluja, vent, etc…).

4. La caiguda d’eines o materials de construcció fora de I’àrea de protecció de les tanques s’ha d’impedir mitjançant la col·locació deis elements auxiliars de protecció necessaris com ara són xarxes, taulons o qualsevol altre mitjà adient al risc que es pugui produir.

5. En el supòsit de reculades per nova alineació de vial, I’espai subjecte a cessió com a condició per a la llicència d’obres podrà ser ocupat provisionalment mentre s’executin, fins a I’alineació preexistent i amb independència del fons màxim d’ocupació.

Article 48.- Instal·lació de bastides fora de l’àrea de protecció de les tanques

Quan per al procés constructiu sigui necessària la instal·lació de tot tipus de bastides fora de I’àrea de protecció de les tanques o en absència d’aquestes, caldrà incorporar a la documentació tècnica, la documentació gràfica acotada en planta, secció i alçat de la bastida amb indicació deis elements que configuren I’espai públic (vorera, escocells, enllumenat públic, senyals de circulació … ), la justificació de I’accessibilitat d’acord amb la normativa vigent o la proposta de I’alternativa provisional en les afectacions. El projecte d’instal·lació de bastida -que s’haurà de sotmetre a llicència municipal i que serà redactat per tècnic competent-, haurà de tenir en compte les condicions següents:

1. Cal que les bastides tinguin la solidesa i la forma adient a I’ús al qual es destinin, que permetin la circulació de vianants -i en el seu cas vehicles- sense risc i que tinguin una visibilitat garantida tant de dia com de nit, amb la senyalització lIuminosa adequada per tal que es puguin detectar, tant per vianants com pels conductors de vehicles. Caldrà senyalitzar especialment els elements a alçada inferior a 4,50 m, els situats a menys de 0,60 m de la projecció del bordó de la vorera o envaint la de la calçada i els ubicats en cantonades o punts que presentin risc de col·lisió, seguint les especificacions que a aquests efectes fixin els Serveis municipals.

2. Per sota, han de permetre la circulació de vianants deixant una franja de pas d’una amplada mínima de 0,90 m, lIiure d’obstacles, i mantenir la uniformitat del nivell de la rasant de la vorera existent, tot complimentant les condicions d’itinerari adaptat segons el vigent Codi d’accessibilitat.

3. L’altura lIiure mínima sota la bastida ha de ser de 2,50 m, mesurada sobre la cota de la rasant de la vorera.

4. La projecció vertical de la bastida ha de ser inferior a I’amplada de la vorera disminuïda en 0,20 m fins a una altura de 4,50 m sobre la cota de la rasant de la vorera.

5. L’embolcall exterior de les bastides ha d’impedir la caiguda de materials i eines, i el primer nivell ha de ser impermeable.

6. Si s’utilitzen veles de protecció a les bastides, han de tenir forats per evitar la pressió del vent i cal travar-Ies o lIigar-les a elements fixos.

7. Les bastides s’han de muntar d’acord amb les instruccions de la direcció facultativa de I’obra. L’emmagatzematge dels elements al carrer es limitarà al temps imprescindible per les operacions de muntatge i desmuntatge.

8. Quan la mateixa edificació disposi d’elements de suport tipus “penjamobles” o similars, aquests seran telescòpics, de manera que no sobresurtin del pla de façana, excepte en el moment que es facin servir.

Article 49.- Grues i aparells elevadors.

1. Els aparells elevadors no es poden situar a la via pública en servei, lIevat deis casos justificats que acreditin I’inexistència d’alternatives i amb I’autorització especial corresponent.

2. La instal·lació i I’ús de grues-torre en la construcció, pel que fa a la competència municipal, està subjecta a les següents condicions:

a) La grua i tots els seus elements s’han de trobar en perfecte estat de conservació.

b) La grua s’ha d’instal·lar en perfectes condicions de funcionament i seguretat, evitant qualsevol risc. Les tasques de muntatge i desmuntatge interferiran al mínim el normal ús del carrer, programant-les en horaris que estableixin el Serveis municipals en cada cas i limitant el dipòsit de materials al carrer el temps imprescindible. En cas de produir-se desperfectes als elements urbans, es reposaran de forma immediata per l’instal·lador.

c) La utilització de la grua ha d’estar dins de les càrregues màximes, en les posicions més desfavorables que puguin ser transportat es als diferents supòsits d’ús.

d) Cal cobrir amb pòlissa d’assegurança, de responsabilitat civil mínima de 300.000,00 €, pels danys de qualsevol classe que pugui produir el funcionament de la grua en I’estada a I’obra.

e) La col·locació dels elements que transporti la grua s’ha d’efectuar de la forma que ofereixi més seguretat, a judici del tècnic responsable del funcionament.

3. De manera preferent, el carro del qual penja el ganxo de la grua no pot sobrepassar I’espai acotat pels límits del solar i la tanca de precaució de I’obra.

4. Si per les dimensions del solar I’àrea de funcionament del braç hagués de sobrepassar I’espai acotat pels límits del solar i la tanca de I’obra, caldria fer-ho constar expressament, com també el compromís d’adoptar les màximes precaucions per evitar contactes amb línies de conducció elèctrica. Si més no, en els supòsits d’aquest paràgraf, I’atorgament o la denegació de la llicència és facultat discrecional de l’Ajuntament. La col·locació deis elements que transporti la grua s’ha d’efectuar de forma que ofereixi més seguretat , a judici del tècnic responsable del funcionament, seguint la normativa reguladora en aquest àmbit i les indicacions incloses en aquest propi reglament

5. En el cas que per qualsevol motiu les obres d’edificació que comporten la instal·lació de la grua restin aturades per un període superior als 4 mesos, s’haurà de desmuntar per motius de seguretat pública.

CAPÍTOL 5. ACTUACIONS A L’ESPAI PÚBLIC

Article 50.- Actuacions de l’edificació en l’espai públic

1. Les actuacions que, en desenvolupament d’obres privades d’edificació, s’hagin de realitzar a la via pública s’ajustaran a les determinacions que es contenen en el present capítol.

2. Aquestes mateixes determinacions seran d’aplicació en la redacció de projectes d’obres o projectes d’urbanització, d’acord amb les condicions que s’estableixen per als diferents àmbits urbans o urbanitzables del municipi.

3. En desenvolupament de les seves competències, l’Ajuntament de Begur podrà completar el desenvolupament reglamentari d’aquestes determinacions.

Article 51.- Elements urbans

Als efectes de regulació d’aquesta ordenança, es defineix la següent classificació dels elements urbans:

1. Elements d’urbanització superficial. Vorades, guals, paviments, escocells, reixes i tapes.
2. Elements de protecció. Baranes, pilones, tanques, etc…
3. Elements de comunicació. Senyalització, publicitat i informació.
4. Elements d’il·luminació. Suports (columnes i bàculs, suports de paret), lluminàries, i quadres de control de I’enllumenat
5. Arbrat viari. Arbrat i plantació
6. Mobiliari urbà. Bancs, jardineres, papereres, fonts, jocs infantils, etc…
7. Altres elements. Servei al transport públic, xarxes de telefonia i telecomunicacions, recollida de residus, quioscos, etc…

Article 52.- Criteris generals sobre els elements urbans

Els elements urbans a utilitzar en les actuacions a l’espai públic han de complir, de manera genèrica, amb els següents criteris:

1. Disseny dels elements
Aspectes formals
a) La qualitat estètica: solidesa formal, de disseny i color d’acord amb les característiques ambientals dels àmbits on s’instal·lin.
b) L’autenticitat i I’orlginalitat
c) L’excel·lència en el disseny

Aspectes funcionals
a) La funcionalitat de I’element: els paràmetres de disseny tindran en compte I’acompliment de la funció per a la qual han estat concebuts.

b) L’ergonomia: haurà de permetre la seva utilització d’una manera adient, de forma que sigui eficient i segura. Així mateix es potenciaran els criteris de comoditat.

c) Multifuncionalitat: sempre que sigui possible s’haurà d’aprofitar un mateix element per varies funcions, per reduir la quantitat d’elements, majoritàriament els de senyalització vertical, millorant I’accessibilitat i la imatge de la ciutat.

2. Manteniment dels elements
a) Els elements hauran de permetre un manteniment eficient i en bones condicions econòmiques. En la mesura del possible incorporaran tractaments de prevenció antienganxines i anti-graffits per tal de minimitzar el manteniment.

b) Els elements urbans hauran de tenir garantit els subministraments, les peces de recanvi i les eines de manteniment.

c) Es tindrà en consideració la vida útil de I’element, la seva resistència i estabilitat a I’ús intensiu o anormal, a la radiació solar, als canvis de temperatura, a les pluges, als impactes, pesos i a I’acció deis animals.

d) Es valorarà I’adequació de I’element pel que fa a les tasques d’operativitat realitzades pels operaris corresponents.

3. Accessibilitat i seguretat
a) Els elements urbans es consideraran adaptats si compleixen la normativa d’accessibilitat, i de manera específica, el Decret 135/1995 del Codi d’Accessibilitat de Catalunya o la legislació vigent en el seu cas.

b) Els elements urbans han de permetre les condicions apropiades
d’accessibilitat del treballador o gestor que els ha de mantenir o reparar.

e) Els elements no podran tenir formes que suposin riscos per a les persones.

d) Els elements urbans hauran de ser visibles incorporant elements de senyalització, si és necessari.

4. Sostenibilitat social i ambiental
a) Els proveïdors d’elements urbans han d’acreditar mitjançant les certificacions dels materials emprats, les condicions de fabricació o producció i de qualitat, d’acord amb les normes corresponents. Els proveïdors han d’aportar les corresponents certificacions vigents de producció justa i de gestió sostenible.

b) Es farà especial èmfasi en els temes referits a la petjada ecològica de I’element, com una extracció sostenible de la matèria primera (fusta, granit, etc … ), en I’estalvi energètic al lIarg deis procés de producció i de la vida útil de I’element, en la minimització de les emissions contaminants i en el grau de reciclabilitat deis materials emprats, abans de la producció i al final de la vida útil de I’element.

5. Cost
a) Es tindran en consideració els quadres de preus que en el seu moment pugui establir I’Ajuntament de Begur a efectes de la contractació pública.

b) Els preus deis elements hauran de ser competitius i transparents, en el marc d’una economia de mercat considerant la seva vida útil i les condicions obligatòries que es requereixen d’acord amb les diferents franges de preu.

Article 53.- Actuacions en els nuclis històrics

Les actuacions que s’hagin de realitzar a la via pública , en els àmbits del nuclis històrics de Begur i d’Esclanyà, s’ajustaran a les determinacions següents:

1. Elements d’urbanització superficial. S’utilitzaran els materials i elements següents:
– Paviment àrees de prioritat invertida
Paviment de llambordes ceràmiques:
Llambordes ceràmiques de 20x10X6 cm, acabat rústic bisellat, sobre morter M-40a, en sec, rejuntat amb sorra de pedrera de pedra granític, diàmetre 0 a 3,5 mm.
Sanefa:
Sanefa de formigó de 50x11x10 cm, sobre morter M-40a.
Embornal prefabricat:
Embornal de formigó, acabat corbat, sobre morter M-40a.

2. Elements d’il·luminació.
– Llumeneres
Fanal:
Llumenera clàssica, de fosa d’alumini. Model Begur o similar
Fanal:
Llumenera semiesfèrica, de fosa d’alumini.

3. Mobiliari urbà.
– Bancs
Banc:
Fosa d’alumini, fusta tropical tractada, de 150 cm d’amplada
Banc:
Fosa dúctil, fusta tropical tractada
– Papereres
Paperera:
Circular, trabucable, de planxa d’acer
Com Annex a aquestes ordenances municipals, l’Ajuntament de Begur podrà aprovar catàleg de productes industrials que s’ajustin a les determinacions exigibles als diferents elements urbans.

Article 54.- Desplegament de la xarxa de fibra òptica

1. Definició. Aquest sistema de telecomunicacions utilitza la tecnologia de fibra (FTTH Fiber To The Home), que permet una gran velocitat de transmissió de dades a més de les característiques de la seva capacitat, qualitat i seguretat.

2. Legislació sectorial. El desenvolupament d’aquestes instal·lacions es realitza a l’empara de la Llei 9/2014, de 9 de maig, General de Telecomunicacions o la que el seu moment sigui d’aplicació.
Pel que fa al planejament urbanístic, s’estarà a les determinacions dels articles 187, 231 i 232 pel que fa a protecció del paisatge, i amb la definició d’elements i àmbits de protecció del patrimoni històric- artístic els que s’inclouen en el Volum 5. Relació de béns a protegir. Catàleg de masies i cases rurals. Inventari del Patrimoni Arqueològic, amb consideració de les excepcions previstes en l’article 34.5 de la Llei 9/2014.

3. Actuacions a desenvolupar. D’acord amb les característiques de la xarxa de telecomunicacions existent, es distingeixen les actuacions següents:

a) Els treballs de desplegament de la xarxa que aprofitarà les canalitzacions soterrades existents.
b) Els treballs de desplegament que ressegueixen el traçat existent grapat per façana.
c) Els treballs de desplegament que ressegueixin el traçat aeri existent.
d) Els treballs de desplegament per als quals calgui realitzar obra civil.

4. Tipus de tramitació. D’acord amb els elements i àmbits de protecció que determina el POUM i les determinacions de l’article 34, apartats 5 i 7, de la Llei 9/2014, per cadascun dels tipus d’actuació descrits a l’apartat anterior els hi correspondrà el seu tràmit corresponent:

a) Desplegament en canalitzacions soterrades existents: segons Declaració responsable del Pla de desplegament que s’aprovi prèviament.

b) Desplegament que ressegueixen el traçat existent grapat per façana. Es distingeixen dos casos:
– Actuació per elements i àmbits protegits: Comunicació prèvia, amb documentació tècnica i visita presencial
– Actuació per elements i àmbits no protegits: Segons Declaració responsable del Pla de desplegament que s’aprovi prèviament.

c) Desplegament que ressegueixin el traçat aeri existent. Es distingeixen dos casos:
– Actuació per elements i àmbits protegits: Comunicació prèvia, amb documentació tècnica i visita presencial que s’aprovi prèviament.
– Actuació per elements i àmbits no protegits: Segons Declaració responsable del Pla de desplegament que s’aprovi prèviament.

d) Desplegament per als quals calgui realitzar obra civil: Mitjançant llicència d’obres

DISPOSICIONS FINALS, TRANSITÒRIES I DEROGATÒRIA

DISPOSICIONS FINALS

Disposició final primera.- Entrada en vigor.
La present ordenança entrarà en vigor als quinze dies de la data de publicació al Butlletí Oficial de la Província de Girona del seu text íntegre.

Disposició final segona.- Adaptació.
Com és preceptiu, la modificació de normes de rang superior tindrà els efectes pertinents sobre els preceptes d’aquesta ordenança sense necessitat de reforma expressa.

DISPOSICIONS TRANSITÒRIES

Disposició transitòria primera.- Expedients en curs.
La present ordenança no serà d’aplicació als tràmits dels procediments que es trobin en curs, en el moment de l’entrada en vigor.

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

L’aprovació definitiva de la present Ordenança implica la derogació de totes les disposicions de caràcter municipal que s’hi oposin.
De manera específica es deroga l’”Ordenança reguladora de la carta de colors del municipi de Begur per a la definició dels colors terrossos o terra”, aprovada definitivament pel Ple de 31/07/2012.

ANNEXOS

ANNEX-1.- QUADRE RESUM DE PARÀMETRES D’EDIFICACIÓ EN NUCLIS HISTÒRICS I MARINERS TRADICIONALS

Click per ampliar


ANNEX-2.- QUADRE RESUM DE PARÀMETRES D’EDIFICACIÓ EN CIUTAT JARDÍ


Click per ampliar

ANNEX-3.- QUADRE RESUM DE PARÀMETRES D’EDIFICACIÓ EN ZONES D’AGRUPACIÓ RESIDENCIAL

Click per ampliar

ANNEX-4.- QUADRE RESUM CATEGORIES DE LA CARTA DE COLORS

ANNEX-4.1.- Quadre resum de categories de la carta de colors / GRUPS
CARTA NCS S

ANNEX-4.2.- Quadre resum de categories de la carta de colors / ÀMBITS GEOGRÀFICS
CARTA NCS S

GRUP 1



GRUP 2

GRUP 3

GRUP 4

GRUP 5

GRUP 6

ÀREA D’URBANISME

Plaça de la Vila, 4 · 17255 Begur
Tel. 972 624 020 (extensió 1)

 

Regidora: Maite Selva Huertas
Arquitecte municipal:
Meritxell Frade
Arquitecte tècnic: Pere Fuster
Tècnic municipal: Arcadi Gafas
Zelador d’obres: Antonio Alonso
Personal administratiu: Marta Arnau
Carmen Aguilera

 

HORARI D’ATENCIÓ AL PÚBLIC:
De dilluns a divendres de 9.00 a 14.00 h

 

urbanisme@begur.cat