22 ago 2018
Begur acull dues exposicions vinculades a la XV edició de la Fira d’Indians, que tindrà lloc entre els dies 7 i 9 de setembre. La mostra “L’aventura indiana. Un relat en femení” s’inaugura aquest divendres, a les 19 hores, a la sala d’exposicions del centre cultural Escoles Velles i restarà oberta fins al 9 de setembre. La mostra s’ajusta a la temàtica d’aquest any, que està dedicada a la dona indiana. I el 6 de setembre s’obrirà, al Casino, l’exposició “La Vall dels Ingenis” amb obres dels artistes cubans Abel Pérez Mainegra (Condado, 1929- 2011) i Douglas Darnís Pérez Castro (Cienfuegos, 1972), que es podrà veure també fins al dia 9. “Estem treballant per consolidar-la com a referent cultural de la demarcació”, ha recordat el regidor de Promoció Econòmica i Turisme, Eugeni Pibernat
Del total de població que a mitjan segle XIX va emigrar a fer les “Amèriques”, només un 8,5 per cent eren dones. Amb tot, però, en pro de la igualtat de sexes que tots desitgem, la mostra vol recuperar i reivindicar qui, tot i no haver tingut aleshores un rol actiu econòmicament ni laboral, va participar en fer d’aquest moment un dels capítols més apassionants de la nostra història. Enguany, a Begur, fem de l’aventura indiana, un relat en femení.
En la crònica de l’episodi colonial indià, com queda patent a la mostra, les dones també hi van tenir un paper destacat, malgrat s’hagi intentat amagar, ignorar o oblidar. Ja fos a les Antilles o aquí, a casa, la dona és omnipresent en tot aquest periple: com a mare o esposa; patint o gaudint dels embats de la fortuna; obedient o emprenedora; senyora o esclava; rica o pobra. Tot i que la majoria d’elles no han transcendit, els seus noms i cognoms, les seves accions -a plena llum o a l’ombra–, han quedat registrades per sempre més en la documentació d’arxiu, en la memòria popular i en l’incommensurable patrimoni material perviscut d’aquella època.
Els artistes Abel Pérez Mainegra (Condado, 1929- 2011), d’estil ingenu, catalogat com a naïf, i Douglas Darnís Pérez Castro (Cienfuegos, 1972), que imposa un marcat fons narratiu de denúncia social en les seves obres, ens ofereixen imatges que permeten conèixer la història de la Vall dels Ingenis. Es tracta d’episodis que no tan sols inclouen el paisatge i les estructures creades a l’entorn de la indústria sucrera, sinó també la realitat de les condicions de vida de la zona, marcada, durant segles, per la utilització d’esclaus com a mà d’obra. Una exposició, en definitiva, que ens fa retornar al passat i evocar una època que va tenir molta importància en el posterior desenvolupament econòmic i social de Catalunya.
L’anomenada Vall dels Ingenis, situada a la província cubana de Sancti Spíritus, va ser considerada ideal per a la progressiva instal·lació d’indústries i es va convertir en una de les regions sucreres més importants del país. Els ingenis sucrers, o antigues hisendes colonials situades en terres tropicals americanes, formen part de la història econòmica i social de Cuba, però també de la dels catalans que hi van anar amb l’objectiu de fer fortuna. La majoria dels emigrants catalans hi van arribar durant les últimes dècades del segle XVIII, quan l’illa era controlada per l’exèrcit espanyol i la seva economia es basava en diferents tipus de cultius, distribuïts en grans extensions o plantacions. L’explotació de la canya de sucre va atraure nombrosos emigrants de Catalunya, que van aportar el seu enginy i capacitat d’innovació a la modernització de la indústria i, com a conseqüència, van contribuir a la millora de serveis necessaris per a l’activitat, com ara el ferrocarril i la navegació a vapor.
