03 ago 2018
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha visitat aquesta tarda el municipi de Begur, interessant-se especialment per la ruta poètica de Joan Vinyoli. Torra, que també és escriptor i editor i gran coneixedor del món literari i periodístic català, ha fet la ruta, al llarg d’una hora llarga, acompanyat per l’alcalde, Joan Loureiro, i diversos regidors, guiats per l’escriptor local i gran coneixedor de Vinyoli, Miquel Martín. Així ha visitat els nou punts que l’integren, com el castell de Begur, el mirador Sant Ramon, la casa de Campuig o el Centre Artístic Begurenc.
Abans, Torra ha visitat l’Ajuntament begurenc, que ocupa una casa indiana, on l’alcalde li ha presentat la major part dels integrants del consistori begurenc. Seguidament han pujat a la sala de plens, on el president ha escrit en el Llibre d’Honor. En l’escrit, el president ha recordat les relacions de Begur i Santa Coloma de Farners, el seu poble, amb Vinyoli: “Al poble i als ciutadans de Begur, ciutat que ens agermana amb la meva estimada Santa Coloma de Farners a través de la veu d’un poeta, Joan Vinyoli. He vingut sovint a aquest racó bellíssim de la Costa Brava, i he gaudit de les seves cales, del mar, de la llum de Begur. Cuideu-nos tantes meravelles! Avui, que vivim una cruïlla històrica en el nostre país, amb presos polítics i exiliats, i el nostre dret inalienable a l’autodeterminació criminalitzat, avui més que mai, cridem amb el poeta: “Ara és hora o res”. Visca Vinyoli, Visca Begur, Visca la Costa Brava, Visca Catalunya Lliure!”
Seguidament, abans d’iniciar la ruta, ha pogut conèixer una mica la Casa de la Vila i a l’alcaldia, Loureiro li ha atorgat el regal institucional, amb sorra de les diverses platges de Begur, dos llibres relacionats amb els indians i Begur i la història de Joan Vinyoli en conte. En acabar la ruta, a més, ha pogut conèixer Teresa Juvé, vídua del polític i pedagog Josep Pallach, que viu al poble d’ Esclanyà.
A la nit, el president anava al concert del cantautor Joan Dausà, que actuava al Festival de Cap Roig, a Calella de Palafrugell. Dausà sempre s’ha manifestat a favor del sí a la independència i dins del seu posicionament polític destaca la cançó “No pots tancar-nos a tots”.
Joan Vinyoli (1914-1984) va arribar a Begur l’agost del 1954 i va repetir cada estiu fins al 1978, amb la seva família i amics. Les estades a Begur van marcar profundament la seva poesia; hi va escriure i corregir bona part de l’obra editada posteriorment. Sempre portava una petita carpeta de gomes amb poemes, quartilles en blanc, postals, i apartat de la colla, en una de les taules del bar Frigola, a Can Garreta d’Aiguablava o en una taula d’Aiguafreda, escrivia tot impregnant-se del paisatge i les olors, fins que de mica en mica, al voltant de l’aperitiu, s’iniciava la tertúlia, mentre les dones prenien el sol i les criatures jugaven. Des del primer contacte, el poeta va quedar enlluernat per la bellesa de Begur i les seves cales. L’imaginari begurenc, la mar fonda, el cel, les nits, les constel·lacions, el castell de Begur i el del Montgrí, el botó de la roda, les escales, la tramuntana, els fars, el cap Norfeu, les barques i els cabrestants, el rom, les illes, els camps d’arròs, els peixos, les xarxes, els pescadors, l’arbre que deixa el bosc cridat pel mar… són molt presents a tota la seva obra i tenen un contingut simbòlic que es va repetint en una mena d’espiral poètica, sempre enriquit amb noves experiències. Begur, doncs, marca l’època de la seva plenitud vital i poètica, que culmina als darrers anys de la seva vida. Per això Joan Vinyoli afirmarà: “El lloc important i definitiu com a centre de les meves experiències de tot ordre, poètic i vital, va ser Begur.”
