Sessió informativa sobre “Les obligacions de la Llei 5/2003 de prevenció d’incendis forestals a propietaris i veïns”. Les franges perimetrals de seguretat, el risc d’un incendi forestal i consells d’autoprotecció”
Pertoca fer les franges de protecció d’incendis als mateixos propietaris d’edificacions aïllades, siguin habitatges, granges, empreses…, a les comunitats de propietaris d’urbanitzacions i als ajuntaments de forma subsidiària.
Com puc saber si haig de fer una franja de protecció perimetral enfront dels incendis forestals?
Consultant a l’ajuntament respectiu el plànol de delimitació de les franges de protecció d’incendis a les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions obligades a establir mesures de prevenció contra incendis forestals.
El plànol el va elaborar el mateix ajuntament, va passar pel tràmit d’exposició pública i finalment es va aprovar per ple.
Quina normativa ho regula?
Ho regula la Llei 5/2003, de 22 d’abril, de mesures de prevenció dels incendis forestals en les urbanitzacions, els nuclis de població, les edificacions i les instal·lacions situats en terrenys forestals, modificada mitjançant la Llei 2/2014, de 27 de gener, i la Llei 5/2017.
Aquesta darrera modificació determina que si els propietaris que hi estan obligats no fan les franges, correspon a l’ajuntament fer-les, de forma subsidiària, i per tant, aquest pot establir una taxa per a la prestació del servei.
Com ha de ser la franja de protecció en edificis aïllats?
Ha de tenir com a mínim una amplada de 25 metres, comptant des de la façana de l’edificació. En cas de terrenys de fort pendent cal que la franja sigui molt més ampla.
Les zones verdes o vials perimetrals poden computar com a part de la franja.
Cal evitar la continuïtat horitzontal i vertical del combustible, és a dir, evitar el contacte de la part alta dels arbustos amb la part baixa de les capçades dels arbres, i a la vegada evitar el contacte entre si de les capçades dels arbres o dels arbustos.
Dit d’una altra manera, els arbres han de quedar espaiats entre 6 i 8 metres, i podats fins a 1/3 de l’alçada, i el sotabosc ha de quedar desbrossat.
Les restes vegetals produïdes pels treballs forestals s’han de triturar fins a obtenir restes menors de vint centímetres i repartir-les uniformement sobre el terreny.
La fusta o llenya generada durant aquests treballs s’ha de retirar de la franja, i és del propietari del terreny, que la pot reclamar o cedir a qui hagi fet els treballs d’obertura de la franja.
Com ha de ser la franja de protecció en nuclis i/o urbanitzacions?
Ha de tenir com a mínim una amplada de 25 metres, a comptar des del límit exterior de les parcel·les situades al perímetre de les urbanitzacions i els nuclis de població. En cas de terrenys de fort pendent cal que la franja sigui molt més ampla.
Les zones verdes o vials perimetrals poden computar com a part de la franja.
Cal evitar la continuïtat horitzontal i vertical del combustible, és a dir, evitar el contacte de la part alta dels arbustos amb la part baixa de les capçades dels arbres, i a la vegada evitar el contacte entre si de les capçades dels arbres o els arbustos.
Dit d’una altra manera, els arbres han de quedar espaiats entre 6 i 8 metres, i podats fins a 1/3 de l’alçada, i el sotabosc ha de quedar desbrossat.
Les restes vegetals produïdes pels treballs forestals s’han de triturar fins a obtenir restes menors a vint centímetres i repartir-les uniformement sobre el terreny.
La fusta o llenya generada durant aquests treballs s’ha de retirar de la franja, i és del propietari del terreny, que la pot reclamar o cedir a qui hagi fet els treballs d’obertura de la franja.
Quines condicions han de tenir les parcel·les interiors?
L’estat final de la vegetació, en les parcel·les interiors, zones verdes i jardins, ha de ser el mateix que el de la franja exterior de protecció. (Vegeu “Com ha de ser la franja de protecció en nuclis i/o urbanitzacions?”)
Els responsables de mantenir les parcel·les interiors són els mateixos propietaris. No hi ha diferències entre parcel·les edificades i no edificades.
Quina distància hi ha d’haver entre arbres i arbustos dins la zona de protecció?
La distància entre arbres ha de ser la necessària per evitar continuïtat entre les capçades dels arbres. En l’arbrat adult, es proposen 6 metres de separació entre els troncs dels arbres.
Pel que fa als arbustos, la distància serà la necessària per evitar continuïtat entre els matolls, separats un mínim de 3 m. Cal fer una selecció d’exemplars d’espècies menys inflamables.
Cal permís per tallar arbres o per fer les franges de protecció d’incendis?
En cas que els terrenys afectats no siguin de la nostra propietat cal l’autorització del propietari.
Les tallades d’arbrat en les zones incloses en franges de protecció s’han de comunicar prèviament al Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació, mitjançant el següent enllaç: clica aquí
Si les feines de neteja es fan dins municipis d’alt risc ( Begur, Calonge, Castell-Platja d’Aro, Cruïlles, Monells i St. Sadurní de l’Heura, Forallac, Garrigoles, La Bisbal d’Empordà, Mont-ras, Palafrugell, Palamós, Pals, Sant Feliu de Guíxols, Santa Cristina d’Aro, Torroella de Montgrí, Ullà, Ullastret, Vall-llobrega i Vilopriu), i en època d’alt risc, des del 15 de juny al 15 de setembre, cal que també es demani l’autorització per activitats de risc: clica aquí
Si l’ajuntament ja ha demanat l’autorització de manera genèrica per al seu territori, com és el cas de Begur, no cal que el propietari afectat la torni a sol·licitar. Per als altres municipis cal consultar als respectius ajuntaments.
Un cop descarregat el formulari (clica aquí), cal anar omplint les finestretes que es despleguen i a l’apartat de descripció de l’aprofitament marcar obra autoritzada, atès que els municipis ja tenen aprovat el plànol de delimitació de les franges de protecció d’incendis forestals.
Quines plantes són més aconsellables per al jardí o per fer tanques per evitar el risc d’incendi?
Cal prioritzar espècies de poca inflamabilitat com ara alzines, oliveres, cirerers, llentiscles, arboços, tamarius, etc. Evitar tanques de materials sintètics, bruc i xiprer de forta càrrega de foc per a tanques metàl·liques o vegetals de baixa inflamabilitat, de fulla verda amb alt contingut d’aigua, tipus heura, marfull, escal·lònia, feijoa, viburn, piracant, etc. Els professionals de jardineria us aconsellaran sobre quines són les més adients per al vostre jardí, recordant que han de ser de poca inflamabilitat.
Com actua una franja de protecció d’incendis?
Què passa quan els 25 metres de franja no són de la meva propietat?
Per a terrenys que no ens pertanyen, cal demanar autorització al propietari forestal per executar la franja de protecció i la Llei determina que ens l’ha de concedir. El propietari del bosc afectat pot demanar recuperar la fusta tallada.
Què puc fer si el meu veí té la parcel·la bruta i em genera un risc a mi?
Ens hem d’adreçar a l’ajuntament perquè li comuniquin al veí l’obligació de tenir la parcel·la interior neta.
En cas d’incompliment per part del propietari de la parcel·la bruta, l’ajuntament pot actuar de manera subsidiària i/o aplicar una sanció.
Què cal fer si el veí no em deixa fer els treballs forestals?
En cas de cases o edificacions aïllades, si hi ha desavinences cal avisar l’ajuntament i/o els agents rurals per tal de fer de mediadors, i en última instància, s’haurà de sol·licitar una autorització judicial (ja hi ha jurisprudència en aquest tema).
En els terrenys inclosos en la franja exterior de protecció que no pertanyen a la urbanització o nucli de població, s’hi estableix una servitud forçosa per accedir-hi i fer-hi els treballs forestals necessaris.
Com sé si casa meva és un lloc segur?
Una vegada s’ha fet la franja, casa nostra podrà ser un refugi segur i per tant ens hi podrem confinar i evitarem que ens facin evacuar en cas d’incendi.
Haurem de fer-hi un manteniment, traient la pinassa dels terrats i de les canals d’aigua, podant les branques que toquen la casa i evitant els llenyers enganxats a les parets de l’edificació.
Responsabilitats i multes
La responsabilitat és del propietari de la casa o edificació aïllada, o parcel·la edificable, és a dir, la fa i la paga el que es beneficia de la protecció. En el cas de no realitzar els treballs, correspon al municipi fer-los de forma subsidiària.
Els treballs en zones verdes i comunes corresponen a la comunitat de propietaris de la urbanització o a l’entitat urbanística col·laboradora corresponent.
Les sancions per no fer la franja o no mantenir les parcel·les en condicions poden ser des de 601 € fins a 10.000 €, en ser considerada una infracció greu (Llei 5/2003, de 22 d’abril).
En cas d’afectació per un incendi forestal, correspon a les companyies d’assegurances valorar si s’han pres les mesures adequades.